Pierbattista Pizzaballa, el patriarca llatí de Jerusalem, va entrar a Gaza fa una setmana per visitar l’església de la Sagrada Família, que l’exèrcit israelià havia bombardejat i on va causar la mort de tres feligresos i ferides a deu més. Pizzaballa va celebrar una missa entre la runa de la parròquia, mentre les bombes retronaven de fons. Després de l’atac, el primer ministre Benjamin Netanyahu va trucar al papa Lleó XIV per oferir-li la seva versió dels fets. Li va dir que havia estat un error i el va convidar a visitar Jerusalem.
El cardenal Pizzaballa i el patriarca grec-ortodox de Jerusalem, Teòfil III, van anar a Gaza l'endemà que fos bombardejada l'església de la Sagrada Família
Com escrivia el corresponsal a Roma d’aquest diari, Francesco Olivo, al secretari d’Estat del Vaticà, Pietro Parolin, li va faltar temps per declarar que era legítim dubtar que hagués estat un error, la qual cosa resultava una manera sibil·lina de no acceptar les disculpes. El cardenal Parolin és un diplomàtic fi, que mesura les paraules. L’atac havia estat precedit pels enfrontaments dels colons israelians contra la vila cristiana de Taybeh, a Cisjordània.
La diplomàcia vaticana endureix el discurs davant la matança de Gaza
El papa Prevost ha endurit el discurs davant la matança de Gaza: diumenge passat va condemnar públicament l’ofensiva de l’exèrcit israelià, però a més va insistir en un concepte que desenvolupa des que va resultar elegit: la deshumanització de l’altre. El Sant Pare considera que assistim a la deshumanització dels grups racials, religiosos o nacionals per aconseguir la indiferència del planeta davant els abusos dels poderosos. A Lleó XIV li preocupa igualment que no es protegeixi més la veritat contra les fake news i que s’estimuli la crispació com a avantsala de la violència.
Lee tambiénLa temptació viu a dalt
Aquest Papa ha entrat sense fer soroll, però trepitjant fort. A la carta de Francesc als bisbes nord-americans davant el programa de deportacions de Trump, s’hi podia entreveure la mà del llavors cardenal Prevost, que recordava que la família de Natzaret eren exiliats, emigrants a Egipte i allà refugiats. I fins i tot va sortir al pas de la manipulació d’un text de sant Agustí per part del vicepresident J.D. Vance, dient-li que l’amor cristià no és una expansió concèntrica d’interessos. La diplomàcia vaticana ha fet un pas endavant i vol tenir veu pròpia en els desafiaments del nostre temps.