Un dels episodis més decebedors de la Generalitat presidida per Pere Aragonès va ser la falta d’acord entre el Govern català i Aena que, el 2021, va avortar el pla d’ampliació de l’aeroport de Barcelona i va suposar la pèrdua de 1.700 milions d’euros que el gestor aeroportuari havia ja reservat per al període 2022-2026. Catalunya va renunciar llavors a un bon pessic pressupostari procedent de Madrid: cosa insòlita i contradictòria amb la recurrent queixa catalana d’infrafinançament.
Aquest episodi va deixar mal gust de boca. Perquè una cosa és que els polítics que es disposen a impulsar una operació d’aquesta volada escoltin totes les opinions –econòmiques, ecològiques, estratègiques, etc.–, i una altra que, per no incomodar aquest o aquell sector, desisteixin de fer els esforços necessaris per arribar a acords de progrés col·lectiu.
La Generalitat presidida per Salvador Illa va fer tals esforços i, el 10 de juny passat, va presentar un acord entre el Govern català, el Ministeri de Transports i Aena sobre el model d’ampliació de l’aeroport barceloní, dotat amb 3.200 milions d’euros. Un model que allarga uns 600 metres la pista d’enlairaments del Prat, afectant les seves capçaleres les zones de la Ricarda i el Remolar; renaturalitza deu hectàrees per cada una d’afectada; i comporta la construcció d’una terminal satèl·lit, connectada per tren subterrani amb la T1, i la renovació de la T1 i la T2.
Arquitectes per l’Arquitectura (AxA) va convocar, el dia 10 d’aquest mes a l’Hospital de Sant Pau, un debat al respecte. Hi vaig participar com a moderador, i tot i que prefereixo no escriure sobre actes en què he intervingut, faré una excepció. Bàsicament, per un motiu: l’acte no va tenir gaire ressò, malgrat que en el seu transcurs es van exposar opinions d’interès i infreqüents. En destaco quatre en els dos paràgrafs següents.
Una: no és correcte definir la llacuna de la Ricarda com un tresor ecològic; fa temps que ha perdut les seves connexions amb el mar o amb aigües interiors i encara que té certa presència d’ocells, el seu sistema aquàtic està molt degradat.
Dos: no cal allargar les tres pistes existents ni construir-ne altres de noves; n’hi hauria prou amb millorar la gestió del trànsit aeri barceloní per augmentar el nombre d’operacions per hora, raó clau de l’ampliació: a Gatwick, amb només una pista, es nombre d’operacions arriba al 70% de Barcelona.
Tres: una ampliació com la proposada no garanteix la conversió del Prat en un hub aeroportuari internacional, com s’insinua; per a això no n’hi ha prou amb créixer, cal disposar d’una companyia aèria d’abast intercontinental que triï la instal·lació com a base. Quatre: vist això, en aquesta operació semblen comptar més els interessos dels agents polítics i econòmics que els criteris, sempre desitjables, de màxima eficiència i inversió ajustada.
La necessitat de millorar el Prat no suscita gran discussió; la manera en què es preveu millorar-lo, sí
Aquestes afirmacions van sorprendre l’audiència del debat. Pel seu significat, i perquè la primera la va fer un prestigiós naturalista i ecologista. La segona, un pilot comercial amb més de deu mil hores de vol. La tercera, un periodista expert en aeronàutica. I la quarta, un catedràtic d’economia i assagista sobre polítiques públiques i infraestructures. És a dir, persones que coneixen els elements que fan tan complexa la discussió sobre l’ampliació de l’aeroport, i són especialistes en alguns d’aquests elements.
Van causar sorpresa i fins i tot diria que van despertar suspicàcies entre els assistents a l’acte, que es van preguntar per l’aprovació del pla, existint tals opinions. No vull dir amb això que m’oposi a l’ampliació. Tampoc no ho van fer els ponents, tots d’acord en el què, però crítics en el com. Segons la seva opinió s’hauria de millorar l’operativitat de l’aeroport, però amb una inversió raonable, centrada més en el reaprofitament d’instal·lacions existents que en crear-ne altres de noves.
Lee tambiénCarnets de punts contra excessos
L’ampliació de l’aeroport sembla ja encarrilada, i aquesta és una bona notícia. Però millor notícia seria que se’ns expliqués per què ha tirat endavant, amb respostes convincents per a les quatre afirmacions recollides en aquesta nota. Els ciutadans han d’estar convençuts que les decisions que prenen els seus representants són les millors possibles