Des del començament de la intervenció militar a Ucraïna, el Kremlin ha anat posant barreres a l’accés a internet, fent cada vegada més complicat als ciutadans russos arribar a informació contrària a la posició oficial a les xarxes socials, mitjans opositors i algunes pàgines web dels anomenats “països inamistosos”.
L’ altura del mur de la censura augmentarà després que ahir el Parlament aprovés una llei que preveu multes per buscar “deliberadament” material “extremista” en línia.
Rússia podrà ser més efectiva contra “les plataformes de països occidentals”, diu el president de la Duma
La mesura arriba dies després que diversos diputats diguessin que aplicacions de missatgeria com WhatsApp hauran de fer les maletes per deixar lloc a una aplicació local, de nom Max, encara en període de proves, que controlarà el Govern i que recorda a la xinesa WeChat, acusada de vigilar els usuaris i compartir dades amb les autoritats de Pequín.
La llei que va aprovar dimarts la Duma (Cambra Baixa) i ahir divendres va ratificar el Consell de la Federació (Senat) preveu sancions de fins a 5.000 rubles (uns 54 euros) per recerques de material prohibit a internet. Les multes s’aplicaran també si s’utilitza una VPN, mitjà habitual a Rússia per accedir a webs bloquejats.
La nova norma ha estat criticada tant per activistes de l’oposició com per figures progovernamentals. Borís Nadejdin, que l’any passat va intentar sense èxit presentar-se a les eleccions presidencials contra Vladímir Putin, va liderar una petita protesta davant la Cambra Baixa. Segons ell, aquesta llei “ha provocat un nivell d’oposició en la societat russa que no s’havia vist en molt de temps”.
El fundador del grup de drets digitals Roskomsvoboda, Sarkis Darbinian, va dir a Reuters que tem que hi hagi gent que comenci a cancel·lar la subscripció de certs canals de Telegram o esborrar aplicacions. Segons ell, “un dels principals objectius és crear por, incertesa, per augmentar el nivell d’autocensura a internet”.
També van rebutjar la llei un bon nombre de diputats. De fet, aquesta llei es va aprovar gràcies a l’enorme majoria que té Rússia Unida, el partit del Kremlin. A favor hi van votar 306 diputats; en contra, 67; mentre que 22 van optar per l’abstenció.
“La gent no vol aquesta llei”, va declarar davant la Cambra un dels seus vicepresidents, Vladislav Davankov, membre del partit liberal Nova Gent. També s’hi va mostrar contrari Artiom Prokó-fiev, del Partit Comunista, que no considera just que els internautes siguin castigats “simplement pel fet de llegir informació a internet”. El partit Rússia Justa, de tendència socialdemòcrata, tampoc no va donar suport a la llei.
La llista d’entitats extremistes del Ministeri de Justícia inclou organitzacions com la Fundació Anticorrupció del líder opositor mort Aleksei Navalni, el “moviment internacional LGTB” o Meta, un dels gegants de les telecomunicacions dels EUA, amo de WhatsApp. Però només són tres de 5.500 anotacions en una
llista que ocupa més de 500 pàgines. Això implica que a qualsevol internauta se li pot obrir una pàgina web amb material “prohibit” encara que no tingui intenció de buscar-la o que busqui alguna cosa sense saber que és a la llista negra.
No queda clar com determinaran les autoritats la intenció d’una recerca en línia. La falta de concreció va obligar a donar explicacions a la Duma al ministre de Desenvolupament Digital, Maksut Xadàiev, que va dir que les forces de l’ordre hauran de provar que l’usuari tenia intenció de veure material extremista. Durant una reunió del Govern amb Vladímir Putin, Xadàiev va explicar al president rus que “si l’usuari no sap que el material és extremista no s’aplicarà cap responsabilitat”.
Un dels principals defensors de la nova llei és el president de
la Duma, Viatxeslav Volodin. Segons ell, amb aquesta llei
Rússia podrà oposar-se amb més efectivitat “a les plataformes en línia occidentals, en mans de països inamistosos, que ens han sancionat”.
El nou setge a internet es va aprovar dies després que des d’aquella Cambra se suggerís la prohibició de WhatsApp. Aquesta aplicació, que té uns cent milions d’usuaris a Rússia, continua funcionant a Rússia malgrat que la seva matriu, Meta, està prohibida. WhatsApp “s’ha de preparar per deixar el mercat rus”, va dir Anton Gorelkin, vicepresident de la comissió de Política de la Informació a la Duma.
