Vox: el triomf de la idiotesa
LA COMÈDIA HUMANA
El meu cervell opera a menys revolucions que al segle XX i no té a veure necessàriament amb la vellesa. Durant aquella prehistòria predigital emmagatzemava molta més informació. La meva memòria retenia vint números de telèfon; ara només sé el meu. Guardava rutes al cap de com arribar del punt A al punt B o desxifrava mapes de paper per arribar a llocs desconeguts. Ara recorro a Google Maps per sortir a comprar el pa.
I tot així. Dates històriques o d’aniversari, direccions, simples càlculs matemàtics, citacions de llibres, l’agenda de la setmana. O, per a la meva feina, els sinònims. Abans rastrejava al cap per buscar-los; ara vaig a ChatGPT. Traduccions de l’espanyol a l’anglès o viceversa, les feia jo. Ja no cal. Continuo llegint llibres, però menys. Les sèries exigeixen menys esforç mental.
Soc, en resum, més idiota del que era (idiota significa “ximple o curt d’ enteniment”). El consol és que no estic sol. Tothom, o gairebé tothom, som més idiotes del que érem. Les dades ho demostren. Vaig llegir l’altre dia a The Financial Times que, a nivell global, la capacitat de la persona mitjana de raonar i resoldre problemes ha anat en decadència des del 2010. L’OCDE, el club dels països rics, diu que l’ alfabetisme i l’habilitat numèrica o s’estan estancant o decauen en la majoria dels països suposadament desenvolupats.
Cap a on anem? Tornem a les coves, o als arbres? Ja veurem. Però on el rumb està clar és en el terreny de la política. No cal cap capacitat deductiva especial per veure-ho. Hi ha una correlació matemàtica entre el declivi de la intel·ligència i l’auge, precisament als nostres països rics, del populisme ultra. Existeix una nova llei de la ciència: com més idiota ets, més votaràs per l’extrema dreta. Políticament incorrecte? Doncs una de les coses que l’extrema dreta detesta més és la correcció política, així que callats, nois. És tan veritat com que el sol surt per l’est que la gent que fa servir menys el cervell, ergo la més manipulable, és la que vota més per Donald Trump als Estats Units, pel Brexit a Anglaterra, per Vox a Espanya.
Aquí entra en joc un altre fenomen del segle XXI, una altra raó per la qual som més idiotes: les xarxes socials. El debat s’ha democratitzat fins a extrems forassenyats. Els “experts” són l’enemic. En saben massa. Són una amenaça ara que tot déu té una opinió, i just ara que la gent té menys criteri per opinar que mai, o en molt de temps.
Quan Vox diu que els immigrants ens treuen la feina, intenta dissimular el que hi ha de fons: racisme
Cada vegada és més difícil un debat basat en fets compartits. La gent viu al mateix planeta, però habita universos mentals diferents. És l’era de l’atomització digital, encoratjada per l’anonimat a les xarxes, i l’anonimat en els “comentaris” de les versions digitals dels diaris. Els covards es fan els valents. Tenen llicència per insultar amb impunitat.
Qui treu més profit polític d’aquesta convergència infeliç de circumstàncies? Potser li tocarà un dia a l’esquerra radical, però de moment és l’extrema dreta. Vegem el denominador comú dels trumpistes, els brexiters i els voxistes: la immigració. Tots la temen. Suscita emoció, no raonament, virtut que, com veiem, està caient en desús. Aquesta setmana llegeixo un titular a Guayana Guardian que diu: “El mercat laboral supera per primera vegada els 22 milions d’ocupats”. Però Vox ens diu que els immigrants ens estan traient els llocs de treball. És clar, aquest argument és abans que res un intent de dignificar la por a l’ outsider, al foraster. De dissimular, no gaire bé, el que hi ha de fons, que és el racisme.
Ser nord-americà i ser antiimmigrant (la mare de Trump era escocesa; el seu avi, alemany) té ironia. Com en té el fet de ser espanyol i ser antiimmigrant. És un altre senyal d’ignorància, en aquest cas d’ignorància històrica, ja que fins no fa gaire Espanya exportava gent a països com Alemanya i també l’Argentina, Veneçuela o Mèxic. Tinc una tia que va fugir de Barcelona a Mèxic a començaments del 1939 quan tenia sis mesos amb els dos pares (afortunadament), els dos comunistes: doble motiu, suposo, perquè Vox s’oposi al pla que té ara, 86 anys després, de tornar a viure, i segurament a morir, al país on va néixer.
La por irracional de què Vox (i també Trump) es nodreix s’expressa en l’emoció que defineix la nostra època, i que Vox (i també Trump) incendia: la ràbia. El sector de la societat que Vox atreu considera els immigrants com a objectes legítims d’odi. De l’odi a la violència, com ens ensenya el manual nazi, com hem vist a Espanya els últims dies, hi ha només un pas.
Còmic, si no fos trist, que el sentiment antiimmigrant s’estengui a Espanya cap als turistes. No puc sortir al carrer a Barcelona sense veure una pintada a la paret que digui “Fuck off tourists!”. No fa gaire fins i tot en vaig veure una que deia “ Fuck off expats!”, amb referència als que venen aquí uns anys a treballar. Quin deu ser l’origen de tanta ràbia? Els immigrants i els outsiders en general, sospito, són el pretext. Hi ha d’haver alguna cosa més de fons ja que en països com Espanya, i als Estats Units i a Europa en general, les coses no van tan malament i, al món real, els immigrants aporten més a la societat del que resten. Res no és mai perfecte i un voldria poder viure millor. Som una espècie aspiracional. Però tanta ràbia no es justifica.
Còmic, si no fos trist, que el sentiment antiimmigrant s’estengui cap als turistes
Deu tenir com a font precisament la percepció gens equivocada que les màquines ens estan robant la humanitat? O, per ser més exactes, els cervells, que al cap i a la fi és el que som? Que sentim que ens estem idiotitzant a passes de gegant i la IA, l’enemic a les portes, ens anirà eliminant les feines en què es basa en bona part la nostra dignitat sense que hi hagi res, aparentment, a fer? Es tracta, en resum, d’una espècie de desesperació existencial?
Alguna cosa, o molt, d’això hi ha, intueixo. I de moment al món polític és la rabiosa, intel·lectualment buida, tirant a anàrquica extrema dreta la que guanya adeptes. Sí, som més idiotes que abans, però alguns són més idiotes que d’altres.