Si visquéssim en temps normals –de pau i no de guerra, d’estabilitat i no de caos, de realitat i no de mentida–, es podria entendre com a raonable que un presumpte escàndol sexual fos el primer que precipités, deu anys després, una revolta dels fidels MAGA contra el seu ídol.
Però, com que no són temps normals, coses de molta més transcendència per a la humanitat no han incidit gens en l’abjecta lleialtat dels súbdits cap al rei Donald Trump.
Tant se val que la Casa Blanca s’hagi convertit en el tron d’una cleptocràcia, que Trump i la seva família hagin utilitzat el poder de la presidència per obtenir en sis mesos més de dos mil milions de dòlars amb els seus negocis de criptomonedes o immobiliaris. Tant se val que Trump només prosperi en gran quan roba, que les seves empreses hagin caigut en fallida sis vegades, que els tribunals l’hagin condemnat per frau o abús sexual, o que digui coses a la televisió sobre la seva actitud cap a les dones com ara que “quan ets una estrella pots fer el que vulguis... agafar-les pel cony, qualsevol cosa”.
Tant se val que elimini programes d’ajuda a l’estranger o que imposi aranzels als països més pobres del món, causant la ruïna d’economies africanes o la mort de centenars de milers de persones per sida, o malària, o tuberculosi. Tant se val que faci una cosa molt similar al seu propi país, retallant el pressupost per a l’ajuda mèdica als més desfavorits, establint les condicions perquè l’any 2034 almenys deu milions de persones no tinguin accés a la salut pública, ni si es trenquen un braç.
Tant se val que els diners estalviats amb aquestes retallades, aprovades pel submís Congrés, s’inverteixin en paramilitars emmascarats que empresonen desenes de milers de persones pel seu aspecte mexicà i, en diversos casos, els deporten sense cap recurs a la llei. O que a canvi que els pobres siguin més pobres, i més malalts, l’u per cent dels nord-americans que ja són propietaris del 50 per cent de la riquesa nacional pagaran menys impostos.
Tant se val –tant se val encara més perquè es tracta de coses que passen en terres llunyanes– que Trump parli d’envair el Canadà o Grenlàndia o que hagi gaudit durant una dècada d’una relació d’admiració i amor amb l’assassí en sèrie rus Vladímir Putin, que la seva primera reacció a la invasió russa d’ Ucraïna el 2022 hagi estat que Putin era un “paio molt intel·ligent”, que hagi acusat el president d’ Ucraïna d’haver iniciat la guerra, i que fins fa molt poc hagués cessat la tramesa d’armaments defensius a Ucraïna per mitigar l’impacte del bombardeig diari als civils ucraïnesos.
És imperdonable i indefensable el patiment a què Trump dona suport a Gaza
La seva altra gran relació d’amor, la que té amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, durarà fins al feliç dia en què la mort els separi. Una prova encara més gran d’això, si pot ser: la trobada fa uns dies a la Casa Blanca en què l’assassí en sèrie israelià va anunciar que havia nominat Trump per al premi Nobel de la Pau. Tant se val que Dresden el 1945 fos una urbs ordenada i pulcra comparada avui amb Gaza, on només el cinc per cent dels edificis i el zero per cent dels hospitals continuen drets, on s’estima que han mort més de 50.000 persones, entre les quals molts nens, des que Israel va iniciar la salvatge resposta militar a la matança que va perpetrar Hamàs l’octubre del 2023.
Tant se val que Trump sigui el còmplice en cap del que molts consideren un genocidi, però jo no, perquè m’estimo més no frivolitzar l’horror del qual és culpable Netanyahu amb una paraula que, per la banal promiscuïtat amb què es fa servir, ha deixat de tenir la força moral que havia transmès. Però bé, genocidi, crims de guerra, infanticidi, fam deliberada, digueu-ne com vulgueu: és imperdonable i indefensable el patiment al qual Trump dona suport a Gaza. Però als seus feligresos els importa un rave.
Que Trump sigui un lladre, un ignorant, un pallasso, un assetjador sexual, un narcisista de manual, un psicòpata immune a la dissort aliena: res d’això no els ha cridat l’atenció als seus. No ho han volgut ni veure.
El que sí que importa als fidels MAGA és que el seu president pugui ser a la llista Epstein
El que sí que els importa, el que té a molts d’ells tan histèrics que han començat a qüestionar la fe cega dipositada en el monarca taronja, és el cas Epstein. No és trivial l’assumpte. Jeffrey Epstein va ser el multimilionari novaiorquès que es va suïcidar, aparentment, a la presó, acusat de pederàstia i tràfic de dones. El cas, sonadíssim al món MAGA, és que suposadament el Departament de Justícia dels Estats Units té una llista de famosos que Epstein convidava a festes on els presentava dones per a sexe, algunes d’elles menors d’edat. Quan Trump va anunciar fa un parell de setmanes que aquí no passava res, que la llista no existia, els maniàtics MAGA, incloent-hi alguns congressistes prèviament incondicionals del president, es van escandalitzar.
L’inimaginable. Trump estava encobrint la veritat! Trump potser és a la llista! Deu ser que Trump pertany (conxo!) a “l’elit corrupta” que tant odiem?
Lee tambiénLa maleïda Terra Santa
Repeteixo, l’assumpte no és trivial. Sí que ho és el motiu pel qual fa tant furor. No té res a veure amb el masclisme criminal o els drets de les dones. (Si no, com és que van elegir com a president un reconegut abusador sexual?) No. Es tracta de xafarderia, de morbo, del desenllaç més desitjat al drama que més entreté els espectadors del reality show sense fi que Trump protagonitza. Component moral, zero. Igual que component moral zero en la reacció als robatoris de la família Trump, al dolor dels immigrants, els pobres, Gaza i Ucraïna.
Però el més interessant, el que és nou, és que, per primera vegada des que va entrar al ring presidencial, Trump està contra les cordes. Seria massa creure que als fidels se’ls obriran els ulls per fi i veuran que tot ha estat una farsa, que el mentider els ha pres per idiotes, que el rei va nu? Segurament. Però no s’ha de perdre l’esperança. S’ha de continuar creient, fins i tot pel que fa al univers paral·lel MAGA, on Lincoln tenia raó quan va dir que “pots enganyar algunes persones tota l’estona, i totes les persones una estona, però no pots enganyar totes les persones tota l’estona”.