El mosquit tigre (Aedes albopictus ) és una espècie originària del Sud-est Asiàtic la presència del qual a Espanya va ser detectada per primera vegada el 2004, concretament a Sant Cugat del Vallès. L’expansió d’aquest mosquit especialment molest i potencialment portador de malalties greus per als humans, va ser relativament lenta durant els primers anys. Però ara la invasió sembla imparable.
Les dades més recents indiquen que l’ A . albopictus afecta la pràctica totalitat de Catalunya (amb poques excepcions en punts de muntanya), i la seva presència ha estat confirmada en 1.763 municipis de tot Espanya.
El Ministeri de Sanitat i la iniciativa de ciència ciutadana Mosquito Alert han confirmat, per la seva banda, que des de l’any 2023 el mosquit tigre ha estès la zona d’afectació a 156 municipis.
A més, les àrees ocupades ja no es limiten al litoral mediterrani i el sud de la Península –amb temperatura i humitat idònies per a aquesta espècie–, sinó que s’estenen cap al centre i nord d’ Espanya.
La Comunitat de Madrid, per exemple, s’ha convertit els últims anys en una de les més afectades per aquest mosquit amb característiques franges blanques i negres en potes i abdomen.
Roger Eritja, investigador del CEAB-CSIC i responsable d’ entomologia de Mosquito Alert, explica a La Vanguardia que la zona ocupada continua creixent sense que sembli tenir límit. En vista d’aquesta situació, Eritja destaca la importància de la participació ciutadana i la necessitat d’evitar que es deixin a l’exterior objectes amb aigua (que faciliten la cria d’aquests mosquits) i d’informar de la presència d’aquest insecte per mitjà de l’aplicació de Mosquito Alert.
Aquesta iniciativa de ciència ciutadana ha completat recentment la incorporació d’un nou sistema basat en IA per millorar la detecció i el seguiment d’espècies invasores. Aquest sistema proporcionarà informació en temps real a la vigilància entomològica de mosquits vectors, coordinada pel Ministeri de Sanitat, de manera que consolidarà Espanya com un referent europeu en aquest àmbit.
Mosquito Alert ha registrat més de 27.000 observacions de mosquits els últims dos anys
El nou algoritme d’intel·ligència artificial permet identificar espècies en menys de cinc minuts, automatitza l’anàlisi d’imatges enviades per la ciutadania i activa alertes que arriben a les autoritats sanitàries si es detecten en zones no registrades.
La iniciativa Mosquito Alert, coordinada per Icrea, CEAB-CSIC i Creaf, ha fet possible que, amb la col·laboració ciutadana, s’hagin registrat i catalogat més de vint-i-set mil observacions de mosquits de diverses espècies els dos últims dos anys. El Ministeri de Sanitat, en una nota difosa al juny, destacava la importància d’aquesta nova aplicació d’algoritmes d’intel·ligència artificial (denominada AIMA), “en vista de l’expansió accelerada del mosquit tigre ( Aedes albopictus ) i l’aparició recent de brots de dengue i virus del Nil Occidental a Espanya.
A més de millorar el control del mosquit tigre, el sistema AIMA ha permès detectar en 10 municipis del nord de la Península ( Astúries, Cantàbria i País Basc) la presència d’exemplars del mosquit del Japó ( Aedes japonicus ), una altra espècie invasora rellevant en salut pública.
Carlos Pradera, expert en estudi i control de plagues, destaca que l’expansió del mosquit tigre, “a més de molesta, és preocupant, perquè aquest insecte és vector potencial de malalties com ara el dengue”. Tot i que no s’ha pogut concretar l’origen de la infecció, l’any passat es va registrar una primer brot autòcton de dengue a Catalunya, amb 6 persones afectades. “ És conseqüent pensar que sumant el turisme, els viatges de catalans a països on aquesta malaltia és endèmica i l’augment de les temperatures –que allarga el cicle de vida d’espècies com el mosquit tigre– ens podem trobar amb més brots de dengue a Catalunya”.
Carlos Pradera recorda que l’ A. albopictus “depèn de l’aigua” i que, per tant, per evitar que aquest mosquit es reprodueixi a casa, als carrers o als equipaments cal una vigilància ciutadana constant per no deixar aigua estancada, per exemple, en testos de plantes o galledes a l’aire lliure.
La Comunitat Valenciana ha anunciat aquest estiu la inversió d’1,7 milions d’euros en la implementació d’una actuació contra el mosquit tigre que fins ara no havia estat aplicada a Espanya. En concret, la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ha informat que “ha intensificat la seva estratègia de control del mosquit tigre mitjançant l’aplicació de la tècnica de l’insecte estèril, un mètode innovador i respectuós amb el medi ambient que ha demostrat ser altament eficaç”, ja que aconsegueix reduir la presència d’aquest insecte “fins al 80%, segons s’assegura en una nota de premsa en què no s’aporten dades sobre la base científica d’aquest mètode, ni sobre l’empresa o centre científic encarregat de la producció, distribució i control d’aquests insectes estèrils.
La nota oficial es limita a indicar que “el conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha explicat que aquesta tècnica, que consisteix en la liberalització de mascles esterilitzats per impedir la reproducció de l’espècie, “forma part d’un pla integral de lluita biotècnica que s’està aplicant en diverses localitats de la Comunitat Valenciana amb l’objectiu de minimitzar els riscos que comporta la presència del mosquit tigre”.
L’expansió de l’espècie preocupa perquè l’insecte és vector potencial de malalties com el dengue
Barrachina ha assegurat que entre el 2025 i el 2026 s’alliberaran 28 milions d’exemplars en una superfície de 160 hectàrees a Polinyà de Xúquer, Paterna, Torrent, Sagunt, Elx, Castelló de la Plana, València i Alacant, “tot i que l’àrea efectiva d’influència arriba a les 300 hectàrees, ja que els mosquits es desplacen i es dispersen per l’entorn, fet que ampliarà l’abast del tractament i el seu impacte positiu”.
Segons la nota oficial, “el conseller ha subratllat que aquest mètode ja ha demostrat eficàcia en el control de la mosca del Mediterrani”.