La mort de l’oftalmòleg corunyès Juan Manuel Tábara Rodríguez, de 59 anys, el 2022, després de ser arrossegat per una llanxa en una platja de Sanxenxo (Pontevedra) quan s’estava banyant, va generar al seu dia una onada d’indignació tan gran, que els efectes es continuen apreciant. Quan es compleixen tres anys de la seva mort, la fundació que recorda el seu nom continua promovent el debat per protegir els banyistes i nedadors davant la navegació temerària. A més, aquesta entitat s’ha unit al manifest promogut per més d’una dotzena d’organitzacions en defensa d’“una costa habitable, segura i protegida” davant l’excés d’embarcacions i les mancances de seguretat, que són degudes a una normativa confusa que gravita sobre una estreta franja del litoral on tenen lloc la major part d’activitats recreatives.
La coalició la integren una desena d’entitats, com ara l’ Aliança Mar Menor, Ecologistes en Acció o GOB Mallorca, entre d’altres. Totes reclamen una actualització dels reglaments de costes i de navegació marítima, atès l’increment exponencial d’embarcacions recreatives (iots o llanxes) i artefactes a motor, com ara les motos, un fenomen que ha causat impactes sobre els ecosistemes marins, com també molèsties, inseguretat i accidents. “Cada vegada és més gran la pressió sobre els que volen gaudir del mar; parlem de banyistes, nedadors, aficionats a l’ snorkel (bussejadors amb tub) o al pàdel surf (surf de rem o rem dret)... Detectem un augment de les molèsties, dels comportaments incívics, de la inseguretat i dels accidents”, diu Jordi Cruz, portaveu de la comissió de medi m arí de SOS Costa Brava, una de les entitats signants.
La proliferació d’ancoratges en zones per a banyistes no abalisades és un gran focus de conflictivitat
Aquestes entitats reclamen en primer que es redueixi la velocitat de les embarcacions a tres nusos als primers 300 metres, a tota la franja costanera, per tal de disminuir el perill de col·lisions i les molèsties sobre els banyistes (onatge, soroll...).
A més, demanen una franja de seguretat a les zones de bany que no estan abalisades, una mancança que genera inseguretat legal. Ara, el reglament de costes estableix dues zones de bany. A les zones abalisades no hi ha dubte que és una àrea reservada per al banyista (i on, per tant, es prohibeix la navegació esportiva i d’esbarjo i l’ús de qualsevol d’embarcació o medi flotant mogut a vela o moto). Tot i això, als trams de costa que no estiguin abalisats com a zona de bany, el reglament diu que “s’entendrà que la zona de bany ocupa una franja de mar contigua a la costa d’una amplada de 200 metres a les platges i 50 metres a la resta de la costa”.
En aquestes zones només es pot navegar a un màxim de tres nusos de velocitat. Tot i això, el text genera confusió, ja que el terme ancoratge no apareix enlloc, de manera que es desprotegeix el banyista. Per això aquests col·lectius, fins i tot navegants, coincideixen que l’ancoratge allà hauria d’estar prohibit, ja que se situa en una zona de bany, amb l’argument que el primer és la seguretat de les persones. En canvi, en el bàndol contrari s’al·lega que l’ancoratge ha de ser lliure. El resultat d’aquest buit legal és que “moltes zones de bany no abalisades es converteixen en veritables camps d’ancoratge lliure, totalment massificades i insegures”, afegeix aquest portaveu.
Aquests grups conservacionistes jutgen que la normativa hauria de ser més clara respecte a l’ancoratge, i com a mesura
urgent, demanen que, com a mínim, es prohibeixi dins de
les zones de bany a menys de 50 metres en platges i cales, i a menys de 20 metres a la resta de litoral. D’aquesta manera s’establiria una petita franja per a la pràctica del bany, la natació, l’observació del fons, el pàdel surf i d’altres amb més seguretat i moltes menys molèsties. I a tot això s’hi afegeix una vigilància insuficient.
