El principi d'acord comercial entre la UE i els Estats Units ha deixat un mal sabor de boca en el Govern espanyol. El president del Govern, Pedro Sánchez, ha mostrat un suport de compromís al pacte, sense entrar a criticar-ho, però tampoc no celebrant-ho. “El recolzo, però sense cap entusiasme”, ha afirmat resignat durant una roda de premsa des de la Moncloa aquest dilluns.
El tracte preliminar anunciat ahir inclou la imposició d'aranzels del 15% per als béns de la UE, davant el 30% amb què amenaçava Donald Trump, a més d'inversions milmilionàries en el país americà i la compra d'energia dels Estats Units per part de Brussel·les. Per contra, inclou l'obertura dels mercats de la UE als productes dels Estats Units amb un 0% de gravàmens. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el va qualificar ahir com el millor acord al qual es podia arribar ateses les circumstàncies. Més entusiasta va ser en canvi el balanç del president americà: “és el més gran de tots els acords”.
Lee tambiénCupra retrasa su entrada en EE.UU., prevista para el 2030
Sánchez s'ha mostrat mesurat i ha valorat “l'esforç” que ha fet la UE per evitar una guerra comercial, així com l'“actitud constructiva i negociadora” de Von der Leyen. Ara bé, ha insistit que la UE ha de diversificar les seves relacions comercials amb altres regions del món. En aquest sentit, ha posat com a exemple l'acord del Mercosur o les negociacions europees amb l'Índia i la Xina per aconseguir un millor marc exportador.
El president del Govern crida a diversificar els socis comercials
“Los europeos nos tenemos que poner las pilas en todos los ámbitos”, ha insistido Sánchez, tanto en “autonomía estratégica” como en las “relaciones con otros países”.
La reacció del president del Govern al pacte comercial amb els Estats Units contrasta en canvi amb la de la indústria agroalimentària espanyola. Alguns dels sectors més exposats al mercat americà, com el del vi o l'oli d'oliva, ha qualificat d'“injust” el preacord, a falta de conèixer els detalls, que es continuaran negociant.
L'Associació Espanyola de la Indústria i el Comerç Exportador de l'Oli d'Oliva (Asoliva) l'ha qualificat de “molt mala notícia” i ha advertido de que aquesta mesura suposa una “distorsió” del mercat internacional en detriment dels mercats europeus, especialment de l'espanyol i, en concret, del sector dels olis d'oliva, per al qual els EUA són un “mercat estratègic i insubstituïble”.
Estats Units, un mercat “insubstituïble” per a l'oli d'oliva
Els Estats Units tenen una producció que suposa menys del 3% dels olis d'oliva que consumeix, per la qual cosa importa anualment unes 430.000 tones, de les quals, unes 300.000 tones són d'origen espanyol, tant de forma directa com a indirecta. Asoliva alerta que la imposició d'aquests aranzels als olis d'oliva espanyols suposarà un increment de preus en els lineals que hauran de ser assumits pel consumidor americà, encara que destaca que el nord-americà està “molt conscienciat” amb els beneficis per a la salut que ofereixen els olis d'oliva i que, històricament, sempre ha estat disposat a pagar més per un producte com a aquest.
No obstante, la asociación precisa que es “probable” que el incremento de precios en el producto español haga que se decante por otros aceites de oliva como los provenientes de Marruecos o Turquía que, en principio, tienen un 10% de gravamen.
“Sin duda, una muy mala noticia para un sector que en los últimos años ha realizado grandes inversiones en infraestructuras, comercialización y promoción de los aceites de oliva españoles en un mercado líder para nuestro país y que, ahora, puede suponer el deterioro económico de toda la cadena de un sector que tiene un valor económico de 6.000 millones de euros y supone el 12% en las exportaciones alimentarias españolas”, ha señalado el director adjunto de Asoliva, Rafael Pico, en un comunicado.
“No nos resignamos a un 15% de aranceles”, dicen en la industria alimentaria
Les organitzacions agràries andaluses, primera comunitat productora d'oli, han estat tot i això més mesurades i han demanat prudència fins a conèixer la lletra petita del firmat. Alguns productes agrícoles encara per especificar tindran aranzels menors.
Per la seva part, la Federació Espanyola del Vi (FEV) ha advertit que acord podria frenar el comerç vinícola amb aquest país fins i tot en un 10 %. Els Estats Units van ser el primer mercat per als vins envasats espanyols l'any passat, per la qual cosa la Federació ha considerat “vital” eliminar l'aranzel general de l'acord marc.
Segons el director general de la FEV, José Luis Benítez, mantenir l'aranzel del 15% generaria danys a llarg termini en la quota de mercat, en el marge de les empreses que continuïn comerciant amb els EUA i en les relacions comercials en general. Els cellers europeus han reclamat per la seva part el “zero per zero” per al vi.
Des de la Federació Espanyola d'Indústries d'Alimentació i Begudes (FIAB) assenyalen que les noves tarifes “perjudiquen els interessos de les indústries espanyoles”. Els Estats Units “no és un mercat substituïble”, insisteixen, ja que es tracta del primer mercat extracomunitari del sector d'alimentació i begudes i del quart en termes globals, amb 3.300 milions d'euros exportats en el 2024 i 770.000 tones enviades. “Representa el 6,6% del valor total de les exportacions espanyoles i a prop del 4% del volum”, expliquen des de FIAB.
“És millor un acord que una guerra comercial oberta, però no ens resignem que les exportacions dels nostres productes als Estats Units estiguin penalitzades amb un aranzel del 15%. És una imposició dels Estats Units que trenca amb l'equilibri del lliure comerç”, va afirmar el president de FIAB, Ignacio Silva.
