La revista The Economist atribueix a les xarxes socials el fenomen de l’ascens de l’extrema dreta entre els joves. Segons un estudi de l’ Eurobaròmetre, la meitat dels joves espanyols reconeixen que s’informen sobretot a través d’Instagram o TikTok, la qual cosa suposa gairebé vuit punts més que la mitjana europea. L’antic Twitter (X) resisteix molt millor a Espanya que a la resta de la UE, amb gairebé el doble d’audiència (36%). És el que té la droga dura, enganxa més. El consum de la premsa digital resulta inferior al 20% i això que no és or tot el que lluu, ja que els pseudomitjans s’enfilen cada vegada més en els rànquings.
No és estrany que l’escriptor italià Pino Aprile es pregunti al seu últim llibre si no estem assistint a l’ocàs de la intel·ligència. Aprile té una teoria provocadora i sorprenent: al món modern, l’estupidesa no és un defecte evolutiu, sinó un avantatge adaptatiu.
El 50% dels joves espanyols s’informen per les xarxes i la meitat votaran Vox
Certament, els joves tenen motius per mostrar el seu enuig, ja que els toca suportar una crisi de l’habitatge, aules superpoblades i salaris mal remunerats. Però que la seva resposta a la precarietat sigui votar l’extrema dreta no deixa de ser sorprenent. És possible que resulti més atractiva la batalla entre patriotes i globalitzadors que la pugna entre dreta i esquerra.
Vox és, segons totes les enquestes, el partit que rep més suport entre els joves. Gairebé la quarta part dels menors de 21 anys asseguren que els volen votar. Res que ens hagi de sorprendre als europeus, ja que a França els partidaris d’aquesta franja favorables al Reagrupament Nacional, de Marine Le Pen, s’eleven al 30%, a Itàlia són un 21% els partidaris dels Germans d’ Itàlia, de Giorgia Meloni i Alternativa per a Alemanya va obtenir en les últimes eleccions generals el 16%.
Lee tambiénEls agnòstics de la política
És evident que existeix una falta de confiança en els polítics i en el periodisme, però pensar que els ultres i les xarxes són l’alternativa resulta, com a mínim, arriscat. Ho avisa Aprile: “La nostra supervivència depèn ara de la imbecil·litat, per molt que molesti els intel·ligents que quedin”.