L'amic Toni Arrizabalaga, del Museu de Ciències Naturals de Granollers, m’envia unes filmacions de ratapinyades, de la Masia Mariona de Mosqueroles, on té la seu el parc natural del Montseny, i m’explica una història que em roba el cor. L’empresari del suro Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) va ser un d’aquells catalans empaitat primer per la FAI i després per Franco: se’n va anar a viure a Ginebra i no va tornar mai més. Des d’allà va vetllar pels seus grans projectes de mecenatge: La Masia Catalana, El Cançoner Popular Català i aquesta meravella que és l’Atlas Elemental dels Núvols. Va fer repicar el portal de la casa amb la inscripció “Hostes vindran que de casa us treuran”. I en el seu llibre Adéu a Catalunya. Guaitant enrera. Fulls de la vida d’un octogenari (1952) va escriure que la Masia Mariona, que va construir per mirar de guarir una de les filles, malalta del pit, la deixava als ocells. Doncs no et dic que no, i segons com vagin les coses no descarto deixar el pis als ocells.
Seria fantàstic que les orenetes de cua blanca entressin per les finestres mig ajustades i voltessin per entre els meus llibres i els meus discos, i que les ratapinyades femelles, plantades del sostre, fessin mamar les cries de cap per avall com en els vídeos que m’envia en Toni. Jo tornaré de l’altre món d’estranquis per veure quina cara fan els veïns de baix amb qui sempre em barallo per culpa de les mallerengues caganeres.
03. La finestra d'entrada de les rates pinyades
Anem a la Masia Mariona amb en Toni i passem un matí magnífic. Quan la casa estava tapiada, ell hi entrava per un forat. Així va descobrir la colònia de ratapinyades i un espai on feia niu una òliba. Quan els descendents d’en Patxot van cedir la casa a la Diputació de Barcelona va anar a veure l’advocat de la família, senyor Bueno, i li va ensenyar el fragment de les memòries que van fer servir de testament.
Seria fantàstic que les orenetes voltessin per entre els meus llibres
En Bueno era un home bo, i el net, en Rafael Carreras Patxot, director del CERN de Ginebra, una eminència sensible, i van posar com a condició de la cessió de la casa que es mantinguessin els espais per a les ratapinyades i l’òliba. En Toni es va encarregar de treballar amb els paletes, per anar aixecant i aterrant envans sense fer fugir les ratapinyades, que anaven passant d’un costat a l’altre de la casa, a mesura que avançava l’obra.
El rellotge de sol de la Masia Mariona orientat al nord
Recorda una anècdota extraordinària d’en Carreras Patxot. Va fer posar un rellotge de sol a la cara nord. Normalment, els rellotges de sol del país estan encarats a migdia, que és on hi ha més insolació. Però durant un pocs dies a l’any el sol il·lumina la cara nord i el rellotge funciona amb tota precisió.
Mosqueroles des de la torratxa de la Masia Mariona.
Simbolitza que no es pot perdre mai l’esperança. Gràcies a aquesta idea, que revela una bona fe i una visió poètica extraordinàries, les ratapinyades es van salvar i ara formen una colònia de cinquanta-un individus. En el proper article n’explicaré unes quantes coses divertides.