Diuen que és impossible frenar la corrupció, en un estat, en una autonomia, en un ajuntament i fins i tot en una empresa. Jo no hi estic d’acord i penso que, a grans mals, grans remeis. Què es pot fer per desterrar aquesta pràctica fraudulenta? Segur que hi ha moltes maneres, però crec que poques de tan eficaces com que el càstig sigui desproporcionat. Si tornant els diners i passant uns mesos a la presó, s’acaba tot, hi continuarà havent corrupció. Hi ha qui pensarà que el risc val la pena. Però si el càstig és desproporcionalment alt, crec que menys gent s’hi arriscarà.
Cal distingir entre corruptors i corromputs. Les empreses, gairebé sempre constructores, que ofereixen una comissió per obtenir una adjudicació, que, en bon combat, li correspondria a una altra, per ser millor la seva oferta, haurien de ser excloses automàticament de les llistes de possibles proveïdors públics. I s’hauria de publicitar molt bé aquesta exclusió perquè tothom ho sabés. La seva falta és greu, però incomparablement menor a la dels corromputs, és a dir, els que accepten aquella quantitat de diners per adjudicar l’obra en qüestió a qui potser no la mereix. Això és clarament un robatori, no a una persona, sinó a tot un país, autonomia o ciutat, que potser no podrà complir, amb el seu projecte, per falta de diners.
El Congrés té l’oportunitat de posar límit a la corrupció aprovant una llei molt més severa i retroactiva
Aquí és on crec que el càstig hauria de ser exemplar i dissuasiu. Per exemple, cinc vegades més que si el robatori fos perpetrat en una entitat bancària o en una joieria, on les corresponents assegurances pal·liarien la pèrdua.
No es tracta simplement de jutjar els corruptors i els corromputs, es tracta de modificar la llei perquè les penes siguin dissuasives. M’explica un famós advocat barceloní que, als Estats Units, el corromput ha de tornar els diners íntegrament mentre que a Espanya no és una condició sine qua non, és a dir, indispensable. Cosa que em sembla una aberració. En qualsevol cas, mentre no s’endureixi la llei, continuarà la corrupció. És un fet. El poder, malauradament, corromp, en molts casos, no diré que en tots, però en massa. A la dreta i a l’esquerra, molt pocs se’n salven.
Lee tambiénLa necessitat de les vacances
Ara el Congrés té l’oportunitat de posar límit a la corrupció aprovant una llei molt més severa i retroactiva, que sigui exemple que les recents corrupcions als dos partits majoritaris es castiguen amb l’exemplaritat necessària. Si es fa, els polítics actuals demostraran que es pot frenar la corrupció, cosa que agrairem tots els ciutadans i, possiblement, ens permetrà tornar a confiar en la política.