L’actualitat devora les xifres de víctimes mortals en accidents de trànsit amb una barreja de perseverança i fatalitat. Aquests dies els portaveus de la direcció general de Trànsit i del Servei Català de Trànsit es fan un tip de recordar-nos el que hem (i no hem) de fer al volant. Fa poc fins i tot es va divulgar un informe de l’Institut Nacional de Toxicologia (INT) que confirma que el 50% dels conductors morts en accident de trànsit van donar positiu en alcohol i drogues. ¿I l’altre 50%? Ningú no comptabilitza la influència dels mòbils en les tragèdies relacionades amb el trànsit.
A diferència de l’alcohol i les drogues, la distracció provocada per un missatge, una trucada o a això que, per donar-nos importància, anomenem “notificacions” no deixa rastres a la sang. Però té conseqüències terribles per als conductors impacients, irresponsables o massa confiats a creure que controlen tots els factors de l’atenció al volant.
Ningú no comptabilitza la influència dels mòbils en els accidents de trànsit
I després hi ha les campanyes de prevenció. La DGT i la Generalitat les potencien amb una tenacitat divulgativa que, si cal, amplifica missatges contundents o desagradables. En altres temps s’havia recorregut a la ficció lacrimògena per recrear situacions reals. La intenció era actuar com un mirall que reflectís els hàbits més temeraris o estúpids de la conducció. L’any 1989, la Generalitat va encarregar-li una campanya a Lluís Bassat. L’anunci mostrava com, dins del típic got de tub de copa de discoteca, s’hi afegia benzina provinent d’una mànega de gasolinera. Lema: “Barrejar alcohol i benzina mata”.
Lee tambiénFilosofia del termini
La campanya d’aquest any incorpora testimonis, d’una versemblança impactant, de familiars de víctimes devastats per “la notícia que no vols rebre”. Lema: “A la carretera, sigues responsable”. És un missatge coherent amb la dimensió del drama, però que transmet certa impotència col·lectiva. La campanya del 1989 ens prevenia sobre el risc de barrejar alcohol i conducció, que és el que, segons l’INT, continua fent la meitat de les víctimes mortals. La del 2025 explica què passa després, quan, a causa de la irresponsabilitat pròpia o d’algú altre, la víctima s’incorpora a l’estadística del dolor. Una estadística que, a partir de l’absència, converteix el desconsol en un llegat perpetu per als supervivents.