Salvador Illa va afirmar ahir des de Shanghai que no entén com pot ser que l’amnistia encara no s’apliqui a Espanya, després de la sentència del Tribunal Constitucional. I deixa una frase per a la reflexió: “En una democràcia l’última paraula la tenen els ciutadans i no els jutges”. Si fem la vista enrere, i recordem el naixement d’això que hem convingut en anomenar procés, arribarem a la conclusió que en l’origen de tot el conflicte ja hi havia subjacent una clara contraposició de poders. D’una banda, els catalans van votar una reforma de l’Estatut d’Autonomia mitjançant un referèndum i aquell mateix text va ser aprovat majoritàriament per la voluntat popular del Congrés dels Diputats. I, de l’altra, uns jutges del Constitucional
–amb una majoria conservadora– van interpretar que aquell text vulnerava la Carta Magna i van començar un procés de poda de la llei que va provocar el desplegament del discurs independentista.
Ara, una altra majoria diferent –progressista– del Constitu-
cional ha avalat amb la llei d’Amnistia el camí per normalitzar la
vida política a Catalunya. Però altres jutges, aquesta vegada del
Suprem, s’hi neguen i no deixen que els líders independentistes, com Carles Puigdemont, puguin tornar a Catalunya sense rebre un correctiu penitenciari. Es repeteix la història.
En converses que he mantingut amb alguns jutges al llarg d’aquests últims anys de tanta polèmica, aquests es defensen amb l’argument que s’han vist obligats a exercir un paper que no han buscat. I que el problema territorial d’ Espanya s’hauria de resoldre en el terreny polític i no en el seu. Tot i això, a l’hora de la veritat, tornen a tenir tot el protagonisme com es veu aquests dies amb l’aplicació de la llei d’Amnistia.
És fàcil coincidir amb aquells que rebutgen aquesta llei per l’ús instrumental que se’n va fer – Junts va donar suport a la investidura de Pedro Sánchez a canvi de la seva aprovació–, però l’esperit de la norma i les seves conseqüències és el que s’hauria de valorar més. I avui Catalunya, mal que els pesi a separatistes i separadors, ha recuperat el clima que hi havia abans del procés. I encara es normalitzarà més quan la llei s’apliqui al cent per cent. Només és qüestió de temps.
