Primer de tot cal dir que hi ha moltes persones –autònoms, aturats, empleats amb salaris mínims– que no poden gaudir d’unes merescudes vacances. I que és possible que no puguin descansar ni durant l’estiu ni després. Però també hi ha un ampli sector laboral que considera que les vacances estan sobrevalorades i que amb una setmana o dues de desconnexió ja n’hi ha prou. La proliferació de workaholics és una cosa normal en aquests temps. Gent que necessita estar enganxada a l’ambient professional perquè, si no, no se sent realitzada, que té la sensació que li falta alguna cosa sense l’estrès professional. I que compta els dies per tornar a la feina i sentir-se en una espècie de zona de confort.
Certament, tots els extrems són dolents. I, ja posats a escollir, és molt millor la tendència a treballar les hores que faci falta que la vagància, una xacra que també es pateix al món laboral, i només cal recordar les dades d’absentisme laboral que hi ha a Espanya, per sobre de la mitjana europea.
Però el descans d’estiu és una altra cosa. Cal parar. Precisament per arrencar amb més força. El que és important no són les hores que es treballen, sinó l’eficiència. I la frenada en sec de la nostra intensa activitat laboral segur que ens permet reflexionar i repensar millor el que fem. Hi ha una frase, atribuïda a l’escriptor John Steinbeck, que afirma que “l’art del descans és una part de l’art de treballar”. No està malament per a l’autor d’un clàssic com El raïm de la ira , on narra el drama d’una família després de la depressió de la crisi del 1929.
A la Xina, els empleats tenen cinc dies de vacances pagades a l’any, que augmenten a deu dies després d’haver treballat deu anys. Els Estats Units tampoc no són un paradís a l’hora de concedir dies lliures per als treballadors. Hi haurà qui pugui pensar que per això Europa va tan malament, al costat d’aquests dos gegants, però els problemes que tenim a la UE no es poden atribuir a tenir més o menys dies de festa.
O sigui que, com heu pogut deduir, l’autor d’aquest article se’n va de vacances. Us deixo en bones mans. I us desitjo a tots, els que podeu fer-ne i els que no, que tingueu un bon estiu.
