Suhail Nassar ja no surt a gravar els carrers de Gaza. La falta de menjar l’ha deixat sense energia. A les xarxes socials encara hi té publicats els vídeos de criatures jugant a la platja cap al tard, que recorden una franja que ja no existeix. “Les cares dels nens de cinc o sis anys estan envellides, com si en tinguessin 40”, explica a La Vanguardia per videoconferència des de la ciutat de Gaza, centre de l’enclavament.
Els constants bombardejos i desplaçaments forçosos han deixat un gran nombre d’orfes, que pateixen especialment la fam per la falta d’ajuda humanitària: “Corren darrere dels camions, formen colles, roben farina, oli... es barallen. Alguns porten ganivets i es maten entre ells. Sí, es maten entre ells”, confessa en Suhail.
L’ofensiva militar de gairebé 22 mesos d’Israel contra Hamàs ha destrossat la seguretat en un territori d’uns 2 milions de palestins i ha fet gairebé impossible lliurar menjar de manera segura als que es moren de gana. El Ministeri de Salut va informar ahir que set palestins havien mort per causes relacionades amb la desnutrició en les últimes 24 hores.
Entre ells hi havia un nen, la qual cosa eleva a 93 el total de morts infantils relacionades amb la desnutrició des que va començar la guerra. El Ministeri de Salut, controlat per Hamàs, va dir que des de finals de juny, quan van començar a fer-se aquestes estadístiques, han mort 76 adults per causes relacionades amb la desnutrició.
La Classificació Integrada de Seguretat Alimentària en Fases (IPC, per les sigles en anglès) va indicar que Gaza ha estat al caire de la fam durant dos anys, però que els últims esdeveniments han “empitjorat dramàticament” la situació, amb “bloquejos cada cop més estrictes” per part d’Israel.
“Corren darrere dels camions, formen colles, roben farina, es barallen, alguns es maten entre ells”
La situació es va agreujar des que va entrar en escena la Fundació Humanitària de Gaza ( GHF, per les sigles en anglès), l’única organització que ha obtingut el permís d’Israel per operar dins de l’enclavament aquests últims mesos. Els punts de distribució, custodiats per homes armats, s’han convertit en veritables trampes humanes per als gazians que hi recorren a la recerca d’ajuda. Del 27 de maig al 31 de juliol, 859 persones van ser assassinades a prop dels llocs de la GHF, segons un informe de les Nacions Unides publicat dijous.
Centenars més han mort al llarg de les rutes dels combois d’aliments. Per la seva banda, l’organisme nord-americà afirma que els seus contractistes armats només han fet servir gas pebre o han disparat a l’aire per evitar estampides. L’exèrcit israelià també diu que només ha disparat trets a l’aire, tot i que divendres va assegurar que treballa per fer més segures les rutes que té sota el seu control.
“Jo no m’arrisco a anar als punts d’ajuda de la GHF”, diu en Suhail. “Allà hi vas a buscar aliments i pots acabar rebent una bala en qualsevol moment”, descriu, tot i que assegura que “la gent hi va perquè està desesperada”. Segons ell, milers de palestins caminen durant dies per arribar a algun d’aquests centres, que són en zones militaritzades i per a les quals es requereix permís israelià per accedir-hi.
La seva família, de moment, resisteix amb els seus estalvis d’abans del setge. “Els preus han pujat moltíssim. Mengem cada dia arròs i llenties; si tenim sort, sopa”, explica. “Tots hem canviat a causa de la fam: tenim la pell groga, problemes de memòria, marejos... l’únic bo és que el meu pare ja no pateix diabetis”, fa broma.
Ell mateix ha hagut de deixar d’acceptar encàrrecs com a fotògraf per falta de forces. “No tenim força per fer res”.
Ha perdut gairebé 20 quilos durant els últims mesos. “Abans teníem el Programa Mundial d’ Aliments i la UNRWA ( Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient)”, assegura. “El sistema funcionava molt bé, no hi havia cues tan llargues i gairebé tothom podia accedir als productes bàsics”.
L’ofensiva militar, que va començar fa 22 mesos, ha destrossat la seguretat en un territori de dos milions
Davant la pressió internacional, Israel ha decidit obrir les portes de Gaza a uns 100 camions diaris d’aliments, que esperaven a l’altre costat de la frontera amb Egipte. Tot i això, les agències internacionals alerten que la quantitat d’ajuda no és suficient per pal·liar la situació de fam en què es troba actualment l’enclavament.
A més, diversos països europeus van anunciar aquesta setmana plans per unir-se a la coalició liderada per Jordània que organitza el llançament aeri de paquets, si bé la majoria reconeix que aquesta estratègia continua sent profundament insuficient. “Si hi ha voluntat política per permetre llançaments –que són molt costosos, insuficients i ineficients–, hi hauria d’haver la mateixa voluntat política per obrir els passos terrestres”, va escriure Philippe Lazzarini, cap de l’agència de l’ONU per a refugiats palestins, a X ahir dissabte. “Tornem al que funciona i deixin-nos fer la nostra feina”.
