El pla d’habitatge social de la Generalitat té tot el sector immobiliari a l’expectativa. Els plans del Govern passen per duplicar el parc d’habitatge social actual de Catalunya amb l’impuls de 50.000 nous pisos en un termini de cinc anys. Mentre s’ultimen els mecanismes per activar aquestes polítiques, els promotors van prenent posicions. És el cas de les entitats sense ànim de lucre agrupades a Cohabitac, amb l’objectiu d’accelerar la capacitat de producció i de compra d’habitatges per copar el 20% del pla impulsat per l’ Executiu de Salvador Illa.
El mercat residencial de Catalunya, i especialment el de Barcelona i la seva regió metropolitana, viu en un estrès permanent. L’oferta d’habitatge de lloguer s’ha reduït dràsticament els últims anys, i aquesta situació ha escanyat els preus, amb fortes pujades. Malgrat que el límit de rendes comença a tenir efecte, els preus continuen pels núvols. El pla d’ Illa vol ser una ajuda mitjançant una política pública pendent a la comunitat autònoma i, en general, a Espanya: l’habitatge social.
Les últimes dades de l’OCDE mostren com el parc d’habitatge públic a Espanya amb prou feines representa l’1,1% del total. Són dades que contrasten amb la mitjana europea, que se situa en el 8%, o amb la mitjana de les economies desenvolupades (7,1%). Dalt de tot del rànquing hi ha països que fa dècades que desenvolupen parcs d’habitatge social, com ara els Països Baixos (34,1%) o Àustria (23,6%).
Cohabitac vol promoure 1.000 habitatges per any i comprar-ne 1.000 més per dret de tanteig
Cohabitac, presidida per l’economista Carme Trilla, és la coordinadora de 17 fundacions promotores i gestores d’habitatge social de lloguer de Catalunya. Actualment, gestionen directament uns 5.000 habitatges assequibles a la comunitat autònoma, prop del 10% del total, cosa que els converteix en un dels principals actors al mercat. El gerent de l’entitat, Xavier López, explica que la seva trajectòria ve avalada amb més de 15.000 habitatges de protecció oficial de venda construïts en 20 anys, i 1.600 de lloguer social promoguts amb fons Next Generation UE.
Els plans de Cohabitac passen per promoure 1.000 habitatges l’any i comprar 1.000 pisos més mitjançant dret de tempteig i retracte. Per tal de promoure’n, aquestes entitats solen treballar amb convenis públics amb les administracions mitjançant un dret per superfície de 75 anys, amb finançament tou procedent de l’ Institut Català de Finances (ICF) i ajuts públics.
El Govern d’ Illa va arribar a la Generalitat decidit a abordar la crisi de l’habitatge. La principal mesura que han posat sobre la taula és la creació d’una reserva pública de solars, entre els quals posseeix l’Incasòl i els que aportaran els municipis, per saber exactament la disponibilitat de sòl. Els càlculs inicials del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica assenyalen que amb aquesta estratègia es podrien aixecar 20.000 pisos d’habitatge social.
L’organització impulsa amb el Ministeri d’Habitatge una legislació per al sector
A més a més, es pretén establir altres mesures per incentivar la participació d’operadors privats. Entre les més destacades hi ha una línia de crèdit anual de 500 milions per part de l’ICF o una compensació a les empreses i les fundacions per la diferència entre el cost de l’edificació i el rendiment del lloguer.
La Generalitat encara no ha aclarit com assignarà els solars públics. El gerent de Cohabitac confia que hi hagi una convocatòria pública específica per a organitzacions sense ànim de lucre, com les que integren la seva associació, o que s’incloguin mesures que puguin discriminar positivament aquestes entitats.
“Les nostres fundacions tenen com a objectiu la promoció d’habitatge. Quan acabem de pagar els préstecs hipo-
tecaris de les promocions, destinem tots els ingressos a
noves promocions”, explica el directiu.
El parc d’habitatge social amb prou feines representa l’1,1% del total, davant la mitjana europea del 8%
Cohabitac s’ha reunit els últims mesos amb la ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, per provar d’impulsar una legislació per a aquesta mena d’entitats. A Europa són conegudes com a social housing i aquí es fa servir el nom de proveïdors socials d’habitatge.
“Ens agradaria tenir un marc legal més clar, en què es recollís l’especificitat de les nos-tres organitzacions, tant en drets com en obligacions”, explica López. Entre altres mesures, s’estudia donar-los preferència en l’adjudicació d’ajuts públics, millorar la fiscalitat o excepcions com a gran tenidor.
D’altra banda, la coordinadora d’aquestes entitats també troba necessari que la legislació faciliti la creació de patrimonialistes de lucre limitat. “Per tal de tenir un parc d’habitatge social gran cal un actor amb àmplia capacitat financera. Això, a més a més, permetria a les promotores socials traspassar els actius i alliberar els recursos per fer noves promocions”, valora.
