Tu què fas quan ets a taula? Menges per intuïció? O duus tota l’estona les ulleres de la presbícia posades? Pregunta entre amigues boomers. Un dels dilemes de la nostra edat. Profundíssim, com podeu veure.
L’edat en què ja ens estem acostant a la fase sènior de les nostres vides i hem de fer front a dilemes com “a què em dedico, a buscar la bellesa interior o l’exterior?”. Inicio la via de la cirurgia estètica? O m’endinso en el relat de les persones madures, serenes i sàvies?
El camí de la bellesa exterior passa pels centres d’estètica, dermatòlegs, cirurgians, exercici d’acord amb l’edat, dietes restringides i molt mesurades, suplements per tenir una pell més nítida i més ferma (i ja de passada per millorar les articulacions, la microbiota i tot el que ens venguin per Instagram, on molts han trobat un gran filó en la gent de la meva quinta).
En el camí de la bellesa interior, en canvi, no hi pot faltar la meditació. Imprescindible. Cal anar en compte de no caure en cap mena de secta, però es veu que si ho aconsegueixes va molt bé. També el ioga, les caminades, els cabells blancs, alguna activitat cultural o mínimament social i l’acceptació que potser ja no atraus físicament. Amb tot el bon humor possible.
'Autocontrol' és la paraula que sembla definir els sèniors d’ara.
Hi té cabuda el sarcasme? No ho sé. L’altre dia vaig fer una prova. Vaig explicar a uns quants amics i coneguts que no estava segura de qui m’havia acompanyat a casa, després d’una festa. Tots van donar per fet que algú em va acompanyar perquè una dona com jo no anés sola per la ciutat en plena nit. Uns anys enrere haurien pensat una altra cosa.
El cas és que tant un camí com l’altre, el de la bellesa interior i el de l’ exterior, són camins que necessiten disciplina i mesura. Intentar abordar-los tots dos alhora és una feina titànica.
Lee tambiénCalbot
Autocontrol és la paraula que sembla definir els sèniors d’ara. Algunes dècades enrere, les persones amb edat de ser avis entraven en la fase de ser les més espontànies de la casa. Les que ja els era una mica igual el que pensessin els altres. Això s’ha acabat. Ara es tracta de ser perfectes. D’una manera o altra, però perfectes. Persones guapes, sanes, serenes, actives, afectuoses, sàvies, amb ganes de fer coses sempre, políticament correctes, emocionalment responsables i amb una sexualitat diferent, però activa.
Així hem de passar els anys extres que ens està regalant l’evolució de la nostra espècie? Hi ha qui ha fet de l’autocontrol una norma tota la seva vida. Però la resta, no podem viure’ls tal com som? Imperfectes?