Donald Trump canta victòria. “Ja és mitjanit! Milers de milions de dòlars comencen a fluir cap als Estats Units!”, va dir a la seva xarxa social en el minut u del 7 d’agost, l’última data marcada per ell per a l’entrada en vigor de la pujada generalitzada d’aranzels per a les importacions de gairebé un centenar de països. Efectivament, des d’aquell moment tots els productes que vulguin vendre’s en la primera economia del planeta han de suportar un important augment dels drets de duana, que oscil·la entre el 10% aplicat al Regne Unit o el 15% a la Unió Europea i el Japó i el 39% a Suïssa, el 35% al Canadà i el 50% al Brasil i l’ Índia, entre altres països. Amb alguns Trump encara està negociant. Amb la Xina, el seu principal soci i rival comercial, així com amb Mèxic, ha obert una treva de tres mesos per continuar negociant les bases d’un ampli acord comercial i econòmic.
Mitjançant la pujada generalitzada d’aranzels, els EUA, que en els anys vuitanta del segle passat van ser el gran impulsor de la globalització i del lliure comerç, tornen a instaurar el proteccionisme vigent fa mig segle. Aquest país va ser també determinant en la creació de l’ Organització Mundial del Comerç (OMC), que va dictar les normes per regular el lliure comerç al món, una institució que Trump també desautoritza i desacredita.
La globalització ha tingut un impacte determinant en el progrés econòmic mundial, inclòs el dels Estats Units. El balanç que en fa Trump, en canvi, és que la globalització ha anat massa lluny i ha provocat que tothom “s’aprofiti” de la primera economia del planeta. Per això –afirma– cal reequilibrar la balança comercial, i d’aquí venen els aranzels. La mitjana dels augments aranzelaris se situa en un 20%, un nivell que no es veia des dels anys trenta del segle passat. El canvi instaurat ara té, per tant, dimensions històriques i tindrà un impacte important en l’ordre econòmic mundial. Qualsevol país queda ara legitimat, per la força dels fets, a actuar igual que els EUA.
El problema addicional és que Trump ha convertit els aranzels en una arma econòmica de pressió política i de xantatge, que utilitza de formar arbitrària. Així, al Brasil li imposa uns aranzels del 50% mentre el govern de Lula da Silva mantingui obert el procés judicial per intent de cop d’estat a l’anterior president, Jair Bolsonaro, amic i aliat de Trump. A l’ Índia li imposa aranzels del 50% per comprar petroli rus i no obrir el seu mercat agrícola als EUA. A la UE l’amenaça amb apujar els aranzels fins al 35% si no concreta les inversions al país americà per valor de 600.000 milions d’euros al qual es va comprometre la presidenta de la CE.
Els EUA ja apliquen l’augment d’aranzels a les importacions de gairebé un centenar de països
Una altra de les últimes decisions del president nord-americà ha estat imposar un aranzel del 100% per a les importacions de xips i semiconductors, per tal de forçar que es produeixin als Estats Units, en detriment de Taiwan i la Xina. Així ha aconseguit que la poderosa Apple es comprometi a invertir 100.000 milions més per fabricar productes als EUA, la qual cosa per a ell és una altra gran victòria.
Trump, per bé o per mal, s’ha convertit en un factor d’inestabilitat econòmica global, tant per a les grans empreses com per als petits productors. En aquest sentit, per exemple, no ha concretat encara si els aranzels als vins i licors europeus seran o no com en altres productes, del 15%, cosa que té pendents els productors de França, Itàlia i Espanya.
L’objectiu de la nova política proteccionista de Trump és encarir les importacions per impulsar la producció i venda dels productes dels Estats Units, amb la consegüent creació d’ocupació al país i la reducció del seu elevat dèficit comercial. A més, l’augment d’ingressos que tindrà el Tresor per la pujada d’aranzels, que Trump xifra en desenes de milers de milions de dòlars –uns 50.000 milions al mes, va estimar el secretari de Comerç–, li servirà per finançar l’ambiciosa rebaixa d’impostos que ha aprovat per impulsar el consum intern i l’activitat econòmica. Fins al juliol, ja s’han recaptat 152.000 milions de dòlars extra per aranzels. Tot això ha de servir, al parer de Trump, per fer un país més ric, més autosuficient i més respectat.
El risc és que l’impacte dels aranzels en l’economia nord-americana pot provocar un augment de la inflació, ja que encareix un 18% de mitjana les compres dels productes importats per als consumidors, i pot afectar l’ ocupació i el creixement econòmic, perquè a moltes empreses se’ls encareixen els seus subministraments i se’ls redueixen els marges de benefici.
El president nord-americà afirma que des d’ahir “milers de milions” de dòlars flueixen cap al país
Em tot cas, l’experiment econòmic de Trump ja està en marxa i ell se sent vencedor davant el món.