El gegantí incendi forestal al massís de les Corberes, entre Narbona i Carcassona, el més extens que s’ha registrat a França des del 1949, va disminuir ahir significativament en intensitat i era molt a prop de donar-se per controlat. Durant la jornada, tot i això, a mesura que el vent va augmentar, les flames es van reactivar en alguns punts i es va haver de recórrer a l’ús intensiu dels avions i helicòpters d’extinció.
Les autoritats van actualitzar les xifres del desastre. L’incendi ha afectat una àrea de 17.000 hectàrees (170 quilòmetres quadrats), de les quals 13.000 s’han cremat. El balanç de víctimes s’ha mantingut en una única mort –una dona morta després de negar-se a evacuar el seu habitatge– i una vintena de ferits, entre veïns i bombers. Els habitatges cremats o afectats són 25, a més de 35 vehicles calcinats. Van aparèixer sanes i estàlvies tres persones donades per desaparegudes. El saldo tant humà com material podria haver estat molt més tràgic.
Se sap el lloc on va començar el foc i s’investiga si l’origen va ser fortuït o intencionat
Aquest foc, que es va iniciar poc després de les quatre de la tarda de dimarts i es va propagar a una velocitat vertiginosa, amb 1.000 hectàrees cremades per hora en la fase àlgida, és el que ha cremat més superfície al segle XXI i el pitjor des del 1949. Ha cremat o s’ha vist directament afectat l’equivalent a 1,7 vegades l’extensió del terme municipal de París o de Barcelona, que són de la mateixa mida. El viceministre de l’Interior, François-Noël Buffet, va dir que se sap on es va iniciar exactament el foc (de fet, va ser filmat gairebé immediatament per uns excursionistes que eren a només uns centenars de metres), però falta determinar la causa precisa i si va ser fortuït o intencionat.
El debat sobre el dèficit estructural en mitjans aeris per fer front a aquestes emergències ha tornat al primer pla, mentre que els responsables d’apagar l’incendi continuen afirmant que no ha fet falta recórrer a l’ajuda oferta per altres països europeus, entre els quals Espanya.
La flota aèria per afrontar els incendis ja és molt vella i sempre hi ha aparells no disponibles perquè s’estan reparant. El diputat del Reagrupament Nacional (extrema dreta) Sébastien Chenu va denunciar la negligència de Macron i dels seus governs per haver disminuït els pressupostos i haver demorat la substitució dels avions.
Segons Le Figaro , el problema clau que ha endarrerit la substitució dels avions de lluita contra el foc, els Canadair, és que el fabricant canadenc Bombardier va deixar de produir-los el 2015 per falta de comandes. La nova companyia que se’n va encarregar, Viking Air (rebatejada més tard amb el nom De Havilland Canada), ha rellançat el programa d’aquestes aeronaus, concebudes als anys setanta del segle passat. Però el desenvolupament i la producció dels aparells en la versió moderna, que costaran més de 60 milions d’euros per unitat, gairebé el triple que els vells, demana temps. De Havilland ha construït una fàbrica a Calgary. En la llista d’espera hi ha Itàlia, Portugal, Espanya, Grècia i Croàcia. Es creu que França no rebrà els primers avions fins al 2028, per la qual cosa la precarietat en cas d’incendis simultanis serà un hàndicap greu en el decurs dels pròxims anys.
