Yu Zidi, nedadora xinesa de 12 anys, va marxar dels Mundials amb un bronze i tres quarts posats. Cooper Lutkenhaus (16), atleta dels Estats Units, es va ficar en el Mundial de Tòquio amb 1m42s27 en el 800 (a un 1s37 del rècord mundial). L'australià Gout Gout (17) és anomenat el nou Usain Bolt, mentre que el japonès Sorato Shimizu (16) va fer els 100 metres en deu segons. Lamini Yamal (des dels 16) era una de les estrelles de LaLiga. I el ciclisme es va saltar la seva piràmide: Tadej Pogacar va guanyar el seu primer Tour amb 21 años...y allà continua intractable. L'espiral adolescent (o juvenil) en la qual hi ha l'esport és casual? Han canviat els estàndards? Quin risc té tractar com adults a cossos en creixement?
Lee también
La panoràmica al debat l'aporta José Luis López, entrenador nacional d'atletisme. “Són casos aïllats que criden l'atenció. No hi ha un patró, no podem generalitzar”, explica. “Hem de preguntar-nos per què són bons. Els surt de forma natural o ho han aconseguit a base d'un entrenament intens? Si és el primer, genial. Si és el segon... Pots cremar-los”, introdueix.
La febre per l'èxit adolescent sembla que no és intencionada al món. Ho testifica Sergi López, que porta més de tres dècades d'entrenador de natació a les universitats americanes i que reconeix que “ningú no s'està oblidant que l'esportista compleixi el seu aprenentatge. Sempre hi ha hagut el que destaca. Ara tenim Luka Mijatovic, que està trencant les marques de Phelps amb 15 anys, però entrena en un club amb un bon tècnic. Tot normal”, afegeix. “Una altra cosa és que altres països utilitzin altres mètodes. És cultural”, afirma convençut.
Ningú no s'ha oblidat que l'esportista compleixi el seu aprenentatge”
Allà sorgeix, com feia lliscar José Luis López, l'excés d'entrenament en nens o adolescents. Els tècnics espanyols que van acudir als Mundials de Natació van coincidir que “és molt difícil que Yu Zidi, en cinc o sis anys, continuï millorant les seves marques i estigui en l'elit”. Ja va succeir amb Shiwen Ye, que en els Jocs de Londres el 2012 va guanyar dos ors amb dos rècords mundials als 16 anys i mai més no va nedar tan ràpid.
En el 2024, el Departament d'Esport i Ciència de la Universitat d'Innsbruck, encapçalat per Michael Barth, va realitzar un estudi sobre les prediccions d'esportistes top en edat júnior traslladades als esports olímpics absoluts entre 2006 i 2021 a l'Europa Occidental. La mostra va ser de 13.392 atletes. La dada, reveladora: només un 2,2% de les estrelles entre els 11 i els 19 anys van repetir de grans. A menys edat, menys èxit. “Cau en un error clar, que és predir el rendiment futur basant-se en l'actual (...) Es pot predir el rendiment d'ara, no la permanència”, finalitza.
“Els processos de detecció del talent precoç són més eficients”, explica el doctor Jordi Ardèvol. Una vegada detectat, s'accelera el procés “amb entrenaments específics i intensos”, afegeix.
Entra al debat el fisiòleg Iñigo Mujika, una de les eminències en Espanya, que té clar que “sempre hi ha hagut esportistes precoços. No veig que hi hagi un canvi deliberat, només el ciclisme va més ràpid que abans. Però cal distingir entre edat cronològica i biològica. Cal fixar-se en aquesta última. La nedadora xinesa de 12 anys, biològicament té més”, argumenta.
“Cal distingir edat cronològica i biològica, la important és la segona”
Sotmetre a un cos en formació a un entrenament massa específic és arriscat. “Tot dependrà de si l'entrenament és ric, de qualitat i general. Ha de ser variat, el millor és l'especialització tardana excepte en alguns esports”, explica. Altrament, hi pot haver abandonament. Però en molts casos tot va en sentit contrari.
“Només veiem la punta de l'iceberg”, destaca el doctor Antoni Tramullas, que aprofundeix: “Els adolescents no són adults en miniatura, estan en ple desenvolupament emocional, físic... Les seves lesions no són d'adults. No tindran mai un trencament del recte anterior, tindran segurament problemes de cartílag, tendons... Em costa de creure que si amb 15 anys et sotmets a aquella exigència, pots estar igual amb 30”, reflexiona. “Els cossos tenen un comptaquilòmetres, no veig a Alcaraz o Sinner a l'edat dels Nadal i Djokovic a la intensitat a què han entrenat”, va dir el doctor Ángel Ruiz Cotorro. Mujika, en canvi, creu que “amb un bon entrenament, hi ha carreres llargues”.
“El que està vivint no encaixa amb el moment evolutiu i socioafectiu”., adverteix la psicòloga de The Rize, Ana Merayo, experta a tractar joves esportistes. “Per a mi, que destaquin tan joves és una mala notícia”, sentencia José Luis López.