El jugador de bàsquet Ricky Rubio és un dels molts caps visibles d'un canvi generacional: joves que no senten vergonya en reconèixer que necessiten ajuda psicològica. La cantant i actriu Olivia Rodrigo paga teràpia a la seva banda durant i després de la gira com una eina crucial per treballar les emocions. Amb una finalitat semblant, Jan i Naroa assisteixen al psicòleg periòdicament. Perquè cada vegada són més els adolescents i joves que decideixen per iniciativa pròpia demanar cita en el psicòleg per sentir-se millor. I en parlen obertament. En molts casos no es tracta de quadres extrems, sinó de persones que fan una vida normal, però als quals la teràpia les ajuda a estar millor.
Lee tambiénLas hospitalizaciones de adolescentes por depresión aumentan un 1.200% en 20 años
Jan Sallent va començar a anar al psicòleg en l'etapa de primària per recomanació dels seus pares. Va continuar de forma “intermitent” uns quants anys i fa mig any l'ha reprès “per decisió pròpia”. Aquest jove català de 22 anys que ha conclòs la carrera de ciència i enginyeria de dades i que just ara comença el procés de buscar feina, va a la consulta cada dues setmanes. I encara que té “claríssim” que podria no anar, considera que aquesta teràpia contribueix al seu benestar general: “és com qui va al físio perquè li fa mal l'esquena. La visita em fa bé”. La seva motivació concreta per anar al psicòleg és que “no estic prou a gust”. El verbalitza de manera natural, clara i sincera.
També Naroa Gordo, de 21 anys, fa un que va decidir anar al psicòleg animada per la seva parella, que també va a teràpia. Aquesta jove, que ha acabat Comunicació Audiovisual, no sense grans esforços, va començar amb malestar emocional en l'institut. Tenia ansietat i problemes per dormir, però malgrat que hi havia motius per ajudar-la, “no em van fer cas”, compta. Després d'aquesta primera trucada d'ajuda en la qual va rebre l'input que el que li passava no era prou important, va arribar la covid. Després del confinament i després de parlar-lo amb els seus pares va aconseguir cita en la Seguretat Social. Però el sistema públic és deficient pel que fa a atenció, va constatar Gras. “Triguen molt a donar-te una cita i la següent és als tres mesos”, explica. A l'ambulatori els seus problemes tampoc no eren prioritaris i, després d'entrar a un grup de teràpia, li van tornar a dir que el que el succeïa no era tan greu. A casa li havia costat d'explicar-ho i reconeix que inicialment els seus pares també van minimitzar el seu estat. Des de fa un any han canviat de xip i són ells els que li paguen el psicòleg.
La parella de Naroa va ser qui la va animar a anar al psicòleg
“És literalment la cap més somiada de tots els temps”, ha explicat recentment una de les guitarristes de la banda de l'actriu i cantant californiana Olivia Rodrigo. Perquè tot l'equip de la gira compta amb teràpia pagada a càrrec de Rodrigo, que també la utilitza. Cada vegada més personalitats públiques com a cantants o esportistes parlen de salut mental de manera que ajuda a fer caure l'estigma, considera Anna Sanmartín, directora d'investigació de Fad Joventut i sociòloga. “Constatar que també aquelles persones passen mals moments és beneficiós”, assenyala.
Estrès, ansietat i tristesa
L'estrès, l'ansietat, la tristesa estan “molt més a sobre de la taula”, una cosa que potser no succeïa abans en el mateix grau, apunta Sanmartín, que considera que estem en un moment “clau” per visibilitzar la importància de la salut mental. Sallent a casa té suport. Ara és ell el que es paga la teràpia i reconeix que és més fàcil la gestió en famílies que prèviament t'han portat al psicòleg. Però, reconeix que el factor econòmic és una barrera perquè en l'àmbit públic hi ha pocs recursos.
Fad Joventut fa un baròmetre de la salut i el benestar dels joves des del 2017 sense centrar-se únicament en diagnòstics mèdics, sinó que també acostumen a preguntar dels seus “malestars” apunta Anna Sanmartín. La pandèmia “va multiplicar la mirada als malestars” que potser abans no es veien o no es percebien, assenyala la sociòloga, que considera que en certa manera això és una cosa “bona” que ens va deixar la covid. L'experta creu que hi ha una atenció més gran als cossos i a les emocions.
És com qui va al físio perquè li fa mal l'esquena. La visita em fa bé
Són els joves, segons Sanmartin, els que s'han obert a verbalitzar els problemes de salut mental de manera natural. També la psicòloga Júlia Pascual confirma que els joves demanen ajuda sense vergonya, encara que considera que és important dir que estan “millor” que en generacions passades.
A partir de primer i segon de l'ESO i també en batxillerat, els joves són els que demanen d'anar al psicòleg, apunta Pasqual. Els problemes per gestionar les emocions, conductes de dependència emocional, trastorns alimentaris i descontentament amb el seu cos són alguns dels casos més recurrents que atén en consulta. Pasqual lamenta que es del mòbil massa aviat perquè les xarxes són una porta oberta a un món desconegut i avisa que els joves parlen amb els seus pares de la vida real, però no de la virtual i que és allà on hi ha els problemes.
El psicòleg per gestionar la vida
“El psicòleg serveix per gestionar la vida”, resumeix Pasqual. “El missatge tens que ser feliç, no pateixis” els està destruint per dins i també pot ser un problema que vulguin entendre “massa” la vida, apunta. “Els joves estan en teràpia per totes les generacions anteriors i són beneficis a nivell general”, sentència Pasqual, que assegura també que la feina emocional hi repercutirà quan siguin pares.
Gras considera que es minimitza la importància de la salut mental, encara que entre els joves es cuida, considera. Va ser la seva parella, que també va a teràpia, la que li va recomanar buscar ajuda perquè ella també acudeix a una consulta. I el psicòleg li ajuda a la “gestió emocional i a evitar pensaments negatius”. Aquesta jove assegura que li senti tan bé aquesta ajuda externa que pensa continuar fent servir durant molt de temps, encara que lamenta que no tothom la hi pot pagar. “He estat molts anys que no he tingut les eines per estar tranquil·la, per enfocar-me en els estudis… Sempre he tingut facilitat per treure bones notes, però el procés era un patiment”, explica.
Pasqual apunta a la dependència a la tecnologia actual i també a la hipocondria com trastorns que despunten en l'actualitat. Però insisteix que els joves no estan avui pitjor que abans. La psicòloga lamenta en aquest sentit que molts pares són “massa sobreprotectors” i que de vegades porten els seus fills al psicòleg perquè els posin una etiqueta, però després no treballen per reparar coses. “Els pares volen el diagnòstic, però no la intervenció”, lamenta.
Els experts avisen del perill de medicalitzar el llenguatge
Els joves en parlen més d'això i demanen més ajuda. Però tot això té una petita contrapartida: han “medicalitzat el llenguatge”, assegura Sanmartin. D'aquesta forma, en lloc de dir que estan tristos, diuen que tenen depressió, per exemple. Per això considera que cal calibrar aquest ús del llenguatge.
Pasqual també lamenta la facilitat amb què es fan servir termes com a ansietat o tenir TOC sense que la realitat s'ajusti la simptomatologia al que succeeix.
Ana Sanmartin denuncia la falta de recursos en salut mental que, en molts casos, es tradueix en una visita al metge de família i recepta d'ansiolític quan potser el cas requeria un altre tipus d'intervenció. En aquest sentit, apunta que els psicòlegs reclamen que falten espais “d'escolta”, especialment en adolescència. “De vegades l'escolta seria suficient en nivells lleus de malestar”
El verbalitzen molt més elles
Les cures són encara una cosa molt femenina i són elles els que els continuen incorporant de manera general. Per això són les noies les que també tenen més facilitat per abordar temes relacionats amb malestars psicològics, apunten les expertes. Els nois demanen ajuda quan tenen el trastorn, però no per fer prevenció, com sí que fan les dones”, explica Pascual.
Jan Sallent considera que aquesta concepció que els joves han fet caure l'estigma de la salut mental depèn de l'àmbit en el qual et moguis i també està marcat pel gènere, encara que sí que reconeix que “els referents vitals dels joves l'expressen més”.
