Durant l’escapada d’aquest estiu has fet 54 fotos amb el mòbil, la teva parella, 48, i els teu fills, una trentena cadascun, o potser 60, no en tens ni idea. Centenars de fotografies, però gairebé cap arribarà a formar part dels records de la família. La majoria acabaran esborrades quan l’aparell avisi que no queda espai o es perdran en canviar a un terminal nou.
Els records es consoliden millor quan hi ha objectes físics que ens hi transporten, i a moltes cases hi ha aquella foto de l’avi quan era jove, aquella carta tantes vegades rellegida, aquella entrada al concert que et va emocionar, el bitllet de tren del viatge que et va canviar la vida, aquella postal enviada per algú que et pensava tot i estar lluny... petits objectes que encara avui t’acompanyen.
La vida moderna ha digitalitzat bona part d’aquests records i ja no són físics. Les fotos estan al mòbil, les cartes són correus electrònics, les postals són watsaps i ja no cal imprimir ni les entrades als concerts ni els bitllets de tren. Cap d’aquestes coses és física i gairebé totes desapareixen tard o d’hora. Difícilment hi seran quan vulguem recordar aquells moments.
Les empreses i els estats tenen accés a tot el nostre rastre digital i poden saber el que fem, però nosaltres gairebé mai guardem aquest rastre i ens costa recordar què vàrem fer. Ara que es pot saber tot, ens estem quedant sense records.
D’aquí uns anys hauràs oblidat aquest estiu i no sabràs a quin concert vares anar ni amb qui, barrejaràs anys i llocs, persones i moments, i quan ho vulguis recordar no ho trobaràs perquè en algun moment, que tampoc recordes, ho vares esborrar. O es va esborrar tot sol, que de fet tampoc no en tens ni idea.
D’un viatge no n’envio les 476 fotos que he fet, sinó les vuit que valen la pena; construeixo records
Tinc un amic que posa a Instagram les fotos dels llocs que visita per així tenir-ne un record, però qualsevol dia Mark Zuckerberg li pot tancar el compte per algun malentès, o algú semblant a Elon Musk pot comprar la plataforma i canviar-ho tot. Aquell dia, el meu amic haurà perdut els seus records.
Sempre quedarà la solució de preguntar-li a Google on era l’estiu del 2025, que ho sap segur i potser l’hi voldrà dir, o encara millor, preguntar-l’hi a ChatGPT i que de pas li generi una foto de com podria haver estat aquell moment. Probablement en el futur els records seran sintètics, generats per una intel·ligència artificial que ens oferirà un record artificial d’un passat real que ja no sabem recordar.
Lee tambiénCreadors de continguts
Els teus records depenen de què guardes, com i on. Petits detalls que ens defineixen, ens expliquen i ens fan ser qui som. Entre els records de la meva infància hi pesen molt les poques fotografies que els meus pares em varen poder fer, i que hem mirat una vegada i una altra durant anys. Ara fem milers de fotos als nostres fills i costa saber quines recordaran i encara més quines guardaran. De moment les tenim al telèfon o a l’ordinador fins que una avaria ens les faci perdre totes, o al núvol, on també es perdran perquè el dia que ens morim ningú sabrà la contrasenya i no hi podran accedir. Molt probablement els meus fills tindran encara menys fotos que jo de la seva infància, tot i haver estat els nens més fotografiats de la història de la meva família.
Hi ha un risc seriós que la societat digital ens deixi sense records familiars. Per si un cas, he començat a fer la tria dels records que vull regalar a la família. Després de cada viatge, o de cada festa familiar m’esforço i trio les sis, set fotografies que més m’emocionen i les guardo a un lloc on les puguin trobar, o les imprimeixo, o les envio. Ja fa un temps que els meus pares no hi són, i cada aniversari envio fotos d’ells als meus fills, fotos triades on somriuen i són feliços, perquè vull que els meus fills recordin uns avis feliços i somrients.
Quan acabo un viatge no envio les 476 fotos que he fet, que les tinc i les guardo, sinó les vuit que de veritat valen la pena. Una cosa és el que tinc, una altra ben diferent el que comparteixo, el que regalo, el que em proposo guardar. Construeixo records per al futur, si no, no serem ningú.