Tot i acceptar que alguns influencers han esdevingut famosos i rics, molta gent creu que la majoria dels creadors de continguts a les xarxes socials són joves amb problemes socials, fent el ridícul amb el mòbil a l’habitació de casa seva, amb un llenguatge, uns temes i uns formats absurds i incomprensibles. Són els mateixos que acostumen a dir que el jovent d’avui dia no té cultura de l’esforç i que no estan implicats ni compromesos, ni amb la llengua ni amb la cultura ni amb res.
Fran Tudela, @cabrafotuda, un dels creadors premiats
Però hi ha una altra realitat més esperançadora i optimista. La cultura catalanoparlant és la primera del món que està intentant saber quants creadors de continguts hi ha en la seva llengua, i ara els podem descobrir ordenats per temes i rellevància a la web www.llista.cat, un inventari que amb només dos mesos ja presenta prop de 2.000 creadors que tenen les xarxes com a canal prioritari i parlen de gastronomia, literatura, esport, humor, història, llengua, ciència, cinema, salut o negocis.
La llista s’actualitza cada mes, i ara es podrà objectivar si el nombre de creadors augmenta i si també ho fa la seva audiència, si es tracten uns temes més que d’altres o si evolucionen els formats. Un inventari i una anàlisi objectiva que no té cap altra llengua i que ha cridat l’atenció a d’altres llocs del món, que ja s’han interessat en aquest esforç, el seu mètode, eines i algoritmes, així com els seus resultats.
Un web i un inventari, en dos mesos ja presenta prop de 2.000 influencers en català
Bona part d’aquest ecosistema, ocult i desconegut per molta gent, es va reunir aquest mes de juny amb motiu dels Premis Crit, una gala per reconèixer tota aquesta feina i premiar-ne els més destacats. Es varen omplir les 870 localitats de la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya amb aquella alegria i emoció dels que no tenen massa costum de trobar-se tots plegats, i va ser la confirmació que ni sols, ni deprimits ni ridículs, sinó rotundament compromesos, actius i capaços.
En la majoria dels casos, quan es nombrava un premiat, qui pujava a l’escenari era un equip, i sempre es donaven les gràcies a càmeres, guionistes o productors. No són creadors de continguts, són equips amb un projecte, amb estructures semi-professionals, lluitant pels recursos i la visibilitat, aprofundint en tècniques i tirant endavant una idea malgrat les dificultats.
Lee tambiénCorreu per a tothom
La majoria dels discursos d’agraïment eren amb una forta càrrega social, parlant sense por ni vergonya i demanant la dimissió de Mazón, reivindicant la unitat de la llengua o exigint respecte al que passa més enllà de les capitals.
Mirar el que es publica a premsa o el que s’emet per televisió ja no és suficient per entendre què està passant. Si fa una mirada a la Llista o als protagonistes dels Premis Crit, pot ser que no els conegui. Cada generació té els seus referents i també els seus canals. Ara no hi ha fanzines sinó xarxes, i els rebels no tenen una màquina de ciclostil sinó internet, però hi són. Actius, compromesos i en català.