El temor de no dir les coses pel seu nom i la uniformització del llenguatge fan que sovint es perdin els matisos necessaris per comprendre exactament de què estem parlant. Ens referim a expressions com menors no acompanyats . Si ens atenim a la literalitat i als contextos en què es fa servir, podem arribar a pensar que el problema d’aquests menors és que han estat abandonats sense cap consideració pels progenitors i que d’aquí venen el seu desemparament i la necessitat de protecció en la societat d’acollida. Però la realitat és més complexa.
Aquests menors protagonitzen avui, a desgrat seu, l’ inici de la setmana política. Un petit grup del miler llarg de sol·licitants d’asil arribats a les Canàries en cayuco que, per ordre del Tribunal Suprem, han de ser distribuïts per la Península arribarà aquest dilluns a la nova destinació en centres de titularitat estatal. Madrid serà una sonora excepció, ja que el Govern de Díaz Ayuso al·lega que els equipaments de la seva comunitat no compleixen les condicions mínimes exigibles. A les altres autonomies no hi ha hagut problemes amb aquests primers trasllats. Així doncs, mentre s’alleuja una mica l’aclaparadora situació que viu una comunitat tan exposada a l’arribada de migrants sense papers com les Canàries, es comença a donar una sortida a aquests joves desemparats. Són nens i nenes que, ja sense eufemismes, han fugit espaordits de la fam i del terror gihadista que assolen Mali, d’on procedeixen el 90% d’ells. Els extremistes de Jama’at Nusrat al-Islam wal Muslimin ( JNIM) controlen àmplies zones de Mali. No només constitueixen una amenaça per a països com Espanya, com ja hem advertit en aquest diari, sinó que dinamiten l’estabilitat d’un país abocat a una catàstrofe humana per la falta de seguretat alimentària. Per això els seus pares els van llançar a una aventura tan perillosa.
És arriscat establir comparacions entre diferents èpoques, però la fugida d’aquests joves d’un país destrossat evoca la dels nens a qui els seus pares espanyols van embarcar sols cap a l’exili en la Guerra Civil. Se’ls va conèixer com “els nens de la guerra”. Avui comença una nova etapa en la vida dels nens de la guerra de Mali i d’altres països trencats.
