Que Hansi Flick hagi acceptat sense cap lament públic la sortida d’Iñigo Martínez quan falta una sola setmana per a l’inici de la Lliga és la clara demostració que el tècnic alemany és, per damunt de tot, un home de club. Qualsevol altre, al seu lloc, estaria llançant retrets als quatre vents per la pèrdua d’un element tan essencial com el basc en els plantejaments de l’entrenador. Amb trenta-quatre anys s’havia convertit
en tot un líder dins i fora del camp, on es feia escoltar, especialment per part dels joves. La progressió de Cubarsí no s’entendria sense la complicitat que havia adquirit amb l’experiència que li donava jugar amb Iñigo.
Per a Flick és tot un cop baix
prescindir d’un dels futbolistes que li donava sentit a la manera d’interpretar el joc del Barça, com la sortida
neta de la pilota, amb els desplaçaments en llargues diagonals, gràcies a l’avantatge de ser l’únic central esquerrà de la plantilla. Però sobretot pel fet d’haver estat l’encarregat
d’ordenar l’ avançament de la línia del fora de joc, la senya d’identitat tàctica més gran dels blaugrana la
temporada passada. Una estratègia
de risc enorme que obligava a ser
executada amb la gran precisió amb què l’executava el basc. Bé és cert
que l’excessiu nombre de gols encaixats va ser el taló d’ Aquil·les de la
temporada passada i que va impedir de poder guanyar la Champions.
Pels 156 gols marcats en els seixanta-tres partits disputats, es van encaixar un total de 58, dels quals els set
rebuts contra l’ Inter van ser especialment dolorosos. Aquest és un factor a corregir i que molt poc contribuirà la sortida de l’ex de l’Athletic. Per tant, no descarteu, malgrat els desmentiments de rigor, alguna incorporació a l’àmplia nòmina de centrals de la qual disposa Flick: Cubarsí, Araújo, Christiansen, Eric Garcia, Koundé i Gerard Martín.
Si prenem com a referència el
Gamper, la parella Araújo-Cubarsí
seria la que partiria amb avantatge
per a la titularitat en l’estrena de la
Lliga a Mallorca i amb Pau, malgrat
la seva condició de destre, ocupant
el perfil esquerre de Martínez, de qui ha heretat el mític dorsal 5 que van portar altres grans centrals de la
història del Barça com Biosca, Gallego, Migueli o Puyol.