Un dels regals que ens fa la vida lenta de l’estiu és poder assistir a un concert inoblidable en un festival lluny de les masses. I així va ser que dissabte passat Roger Mas i la Cobla Sant Jordi van fer cap a Sant Magí de la Brufaganya (Conca de Barberà).
La llegenda diu que, al segle III, sant Magí, que feia vida d’eremita a la Brufaganya, va despertar l’odi dels romans pels miracles que feia. Tot i això, un dia que l’empaitaven assedegats, amb el gaiato va picar tres pedres i en va fer brollar tres fonts per apaivagar-los la set. Desagraïts, el van martiritzar fins a la mort. Enmig dels boscos s’erigeix l’ermita de Sant Magí i les fonts de l’aigua que tot ho cura.
Les Nits Musicals Brufaganya compten amb un planter de voluntaris d’allò més implicats. Per poder acollir un aforament de més de tres-centes persones, el concert de Roger Mas es va fer a l’esplanada. Dins de l’ermita es van parar taules amb estovalles de quadros i vam seure als bancs de fusta a menjar els entrepans de botifarra abans del concert. Davant de l’altar, com un Sant Sopar, una taula llarga per als músics i Roger Mas, amb la imatge de sant Magí presidint. Entre el públic, Xavier Grasset explica que son pare va estar molt malalt als dos anys i el va salvar l’aigua de Sant Magí, la que cada 19 d’agost van a buscar a peu els devots des de Tarragona, on el tenen de patró. Roger Mas, per curar el refredat, també n’ha begut abans del concert: “Ja ho tenim mig apriat, això”.
Amb l’aigua de la Brufaganya, el cantautor i la cobla fan la música més bella
Fosqueja, surt la lluna, repic de campanes com a timbre d’avís, i Roger Mas, amb el vestit blau de mudar i les espardenyes, puja a l’escenari: “Cada dia que sortim amb la cobla és festa major”. La fascinació que té per les llengües fa que el solsoní ens ofereixi cançons en català, occità, italià, castellà, francès, serbi i portuguès: “Des de les espardenyes i la sonoritat de la cobla, anar pel món”. Arrels profundes, tradició, Verdaguer, L’aigle noir, Maria Mercè Marçal, una copla amb cobla i una versió de Pere Tàpias. Músiques i lletres que ens porten al paradís dels sentits.
Lee tambiénBlau de Grècia
Guarda che luna hi posa el colofó. Després dels aplaudiments, llargs i a peu dret, cadascú plega i apila la cadira, i els voluntaris reparteixen xocolata desfeta i coca. Amb els veïns de la Llacuna que hi coincidim compartim el goig d’haver gaudit d’un concert que no oblidarem.
