El president Donald Trump viu en una altra època.
En el seu atles encara hi ha Leningrad, com va escriure a la seva xarxa social dimecres, donant per fet que encara existia l’ Unió Soviètica. El canvi oficial a Sant Petersburg es va aprovar el 1991. Trump va escriure Leningrad només dos dies després d’afirmar dues vegades en roda de premsa que divendres, quan es reuneixi amb el seu homòleg, Vladímir Putin, a Alaska, l’estat número 49 dels Estats Units, es desplaçaria “a Rússia”, com si encara estigués en l’època gloriosa dels tsars.
Trump ha dit dos cops aquesta setmana “vaig a Rússia” referint-se a la trobada a Alaska amb Putin
El món mediàtic trumpista, amb la Fox al capdavant, es va fer el desentès per la sobtada pèrdua d’un dels 50 estats, el més gran de tots. Algú s’imagina l’escàndol que s’hauria muntat si el senil Joe Biden hagués comès un error d’aquesta magnitud? Els dos són gairebé de la mateixa fornada, 82 anys l’un i 79 l’altre.
Expliquen a Anchorage, la principal ciutat d’Alaska i seu de la base militar d’ Elmendorf-Richardson, on està prevista la trobada, que el capvespre del 29 de març del 1867, l’ambaixador de Rússia, el baró de Stoeckl, va anar a casa de William Seward, llavors secretari d’Estat amb el president Andrew Johnson, i li va donar la notícia sobre Alaska.
“El tsar ha telegrafiat l’aprovació. Demà, si et va bé, vinc al Departament d’ Estat i podem firmar el tractat”, va informar l’ambaixador. “Per què hem d’esperar fins demà? Fem el tracte aquesta mateixa nit”, va replicar Seward.
D’aquesta manera es va segellar la compra d’Alaska pels EUA per 7,2 milions de dòlars. La formalització com a estat va tenir lloc el 1959.
Que se celebri allà el cara a cara ja és una decisió geopolíticament sensible. “No és tan dolent com si Trump convidés a Camp David els talibans per negociar la pau a l’ Afganistan, però certament ens hi fa pensar”, va afirmar a la CNN John Bolton, exconseller de Seguretat Nacional en el primer mandat de Trump. La Casa Blanca va menysprear aquest comentari i d’altres en la mateixa direcció i va assenyalar (tal com va insistir ahir Donald Trump en roda de premsa) que la cita és una victòria per als Estats Units perquè Putin ha acceptat de desplaçar-se al seu país.
En una recent visita d’aquest corresponsal a la base Elmendorf-Richardson, que va ser el principal bastió de defensa en temps de la guerra freda, a pocs quilòmetres de l’URSS, els comandaments de l’ exèrcit van insistir en la importància estratègica cada vegada més gran d’Alaska per al control de l’ Àrtic i el Pacífic.
El desglaç obre noves vies de comunicació i la importància creixent dels minerals rars, vitals per a la tecnologia, des de la intel·ligència artificial (IA) fins als sofisticats avions de guerra, no ha fet més que reforçar la fam de la mateixa Rússia i de la Xina per aquest territori.
“ Observem més cooperació militar entre ells, amb més presència de bombarders i incursions navals xineses”, va assenyalar el coronel Sean Anderson. “Els dos veuen les aigües que envolten Alaska com un espai competitiu”, va afegir.
Segons el governador MikeDunleavy (republicà), l’estat compta amb l’aprovació per rebre una dotació de trencaglaços, naus que es consideren essencials davant l’obertura de noves rutes per a la navegació i per qüestió de seguretat.
“Hi ha una gran competició de poders i l’ Àrtic s’ha fet més accessible, però no m’imagino un conflicte en el qual una nació intenti apoderar-se de territori al nord per obtenir recursos”, va declarar Michael Sfraga, exambaixador dels Estats Units per a afers de l’ Àrtic.
L’alarma existeix, tot i això, per la creixent militarització. “El que em preocupa és una falta de comunicació, un error, que un país no llegeixi les intencions de l’altre i hi hagi una escalada”, va recalcar.
