“La cirurgia és una ciència que comença molt abans del bisturí”

Un enfocament integratiu

Diu haver tingut la sort d’estudiar a la Universitat de València, on qualsevol estu­diant de medicina passa per assignatures com medicina xinesa, homeopatia o fitoteràpia. Medicines alternatives que ella ha estudiat en profunditat per convertir-se en una neurocirurgiana especialitzada en tècniques mínimament invasives, microcirurgia cerebral i de columna, neurocirurgia pediàtrica i oncològica, medicina regenerativa i del dolor. Pionera d’integrar enfocaments innovadors en la seva pràctica mèdica. Dirigeix l’àrea mèdica i quirúrgica de Monarka Clinic, Barcelona: “La primera clínica de neurolongevitat d’Europa”. Combina la seva experiència en neurocirurgia amb un enfocament integratiu que inclou l’epigenètica, la medicina regenerativa i la neurociència aplicada en el tractament de malalties neurològiques.

Ha anat més enllà de la cirurgia.

Vaig tenir la sort de formar-me a la Universitat de València, on et donen nocions de medicines alternatives, estudis en fitoteràpia, medicina xinesa, homeopatia...

I vostè va completar aquells estudis.

Sí, vaig estudiar immunologia, medicina xinesa, constel·lacions, eneagrama i sistèmica, neurociències.

I quin sentit té això en la cirurgia?

En la nostra especialitat tractem coses molt serioses, com ara tumors cerebrals, necessites conèixer el pacient per acompanyar-lo bé i poder preparar-lo per a l’operació.

Doctora Illueca, em fa mal l’esquena.

Doncs expliqui’m què li passava en la seva vida quan es va despertar aquest dolor, quins altres problemes té, com s’alimenta... Si et centres només en l’esquena, et perds el tot de la persona i no pots tractar el problema.

I la medicina xinesa l’ajuda?

Sí, m’ajuda a veure l’emoció que hi ha darrere del problema i tractar-la. Pot ser que el pacient no hagi gestionat bé algun tema emocional que li ha provocat un problema físic. Ara les malalties autoimmunes proliferen, sobretot en les dones, per això la immunologia em serveix moltíssim.

És pionera en la integració de la medicina regenerativa.

Quan fem cirurgia intentem que els teixits no es malmetin, però no sempre s’aconsegueix; per això he desenvolupat tècniques per utilitzar estructures pròpies de la persona, com el seu plasma, per autoregenerar estructures com els discos intervertebrals.

Aplica medicines complementàries a problemes cerebrals?

Sí. Pots acompanyar un pacient amb un tumor cerebral perquè toleri millor els tractaments al·lopàtics i es recuperi més ràpid. La cirurgia és una ciència que comença molt abans del bisturí.

I què opinen els seus col·legues?

Bé, jo soc una mica la rara avis, però em respecten perquè obtinc bons resultats.

Hi ha altres llocs on utilitzin la medicina complementària?

Al Japó utilitzen l’acupuntura en el preoperatori i postoperatori i hi ha estudis científics que certifiquen que el dolor i les complica­cions disminueixen.

La cirurgia és un sector masculinitzat?

Sí, perquè és una especialitat molt demandant, jo he arribat a fer intervencions de 26 hores, és difícil de compaginar amb la vida familiar. Però cada vegada hi ha més dones, i tenim una altra manera de tractar amb el pacient.

De què es tracta?

Més proximitat; culturalment les dones estem més acostumades a cuidar i emocionalment ens protegim menys.

I això no passa factura?

Jo vaig a teràpia, però recordo el nom i cognom de tots els pacients que he intervingut, i això significa que jo amb ells he fet un vincle molt proper.

Se n’hi han mort molts?

Alguns, i els recordo amb afecte perquè els he acompanyat fins a l’últim moment. Això té una cosa molt bonica, i és que t’emportes una part de la persona que és preciosa i que t’enriqueix, però d’altra banda passes un dol, i això has d’aprendre a gestionar-ho.

Què ha après operant cervell sobre l’ésser humà?

Que necessitem metges que ens donin seguretat, que ens escoltin, ens acompanyin, crear un vincle. Saber per exemple el nom dels fills dels teus pacients pot semblar irrellevant, però no ho és; quan fas la cirurgia, la persona està molt més tranquil·la.

Ha estudiat vostè la relació entre ansietat i dolor.

Dolor i ansietat es processen a la mateixa zona del cervell. Si abaixes el volum de l’ansietat, abaixes el del dolor i viceversa. Ho explico sobretot a pacients amb fibromiàlgia que convido a fer teràpia per pal·liar l’ansietat.

...I per tant, el dolor.

Exacte. I també és importantíssima la microbiota intestinal, desajustos a aquest nivell poden afectar com percebem el dolor i com ens afecta l’ansietat.

També ha investigat la memòria.

No sabem on es guarda; jo defenso, com suggereix l’epigenètica, que està repartida en tot el cos.

Què fa vostè per estar sana?

Esport cada dia: exercici de força, fonamental en les dones a partir dels 30 per a un control hormonal i del sistema immunològic; i arts marcials, per mantenir-me equilibrada a nivell mental i emocional; teràpia, i també pinto.

Pinta?

Des de petita pinto coses a petita escala, i això em dona un bon pols per operar. I és essen­cial tenir un propòsit que et mogui.

Un consell per cuidar l’esquena.

Exercici ben guiat i específic per a cada persona, i equilibri emocional.