En xarxes russes “Alaska és nostra!” circula com a mem amb picada d’ullet imperialista. La bravata va sorgir després de l’annexió de Crimea –presentada pel Kremlin com a “correcció d’un error històric”– i alguns blogaires van proposar d’aplicar la mateixa lògica al territori que el tsar Alexandre II va vendre als Estats Units el 1867 per 7,2 milions.
Alaska ha tornat a escena amb una coreografia indigesta: catifa vermella, formació militar i avions sobrevolant la base d’ Anchorage. Encaixades i somriures contrastaven amb l’ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional contra el dèspota rus. Trump aplaudia, obsequiant-li un
immerescut “welcome back”.
El ministre d’Exteriors Lavrov va fixar el to d’aquesta bilateral quan va arribar amb una dessuadora amb les sigles URSS, escarni per a Europa de l’Est. Putin va rematar la visita amb gestos simbòlics: va dipositar flors en tombes de soldats soviètics i es va reunir amb l’arquebisbe ortodox local. Trump, per la seva part, li va lliurar una carta de Melania sobre els nens ucraïnesos segrestats a Rússia.
Lee tambiénHonoris causa perduda
La cimera va ser un simulacre breu i estèril. No hi va haver acord ni alto el foc. En la roda de premsa l’exespia del KGB va repetir el seu cínic guió: la guerra és una “tragèdia” (que ell mateix va iniciar), els ucraïnesos són un “poble germà”, va qualificar de bon veí el servil Trump i va inflar el seu ego injuriant Biden. El magnat, en tot just quatre minuts, va parlar de “grans progressos” i se’n va anar amb les mans buides. Resultat: dia guanyat a la foto per a Putin, ridícul per a Trump que va servir amb safata un anticlímax històric. I la ignomínia no s’acaba aquí: abans de la cimera va trucar al dictador bielorús Lukaixenko, còmplice de Putin.
Alaska, frontissa de l’ Àrtic i tauler geopolític clau, va ser el teló de fons per a dues potències amb somnis imperials. Des d’ Anchorage, Putin va advertir de no “sabotejar” els avenços; és a dir, un acord favorable a Moscou que deixi Kíiv i Europa fora de joc. Es va complir una vella fantasia del KGB: agreujar les dissensions entre els EUA i Europa. No va ser mai possible: feia falta un president com Trump. Alaxsxaq , en aleutià, vol dir “terra ferma cap a la que empeny el mar”. Alaska ha estat l’escullera de dos projectes incompatibles: l’ arranjament “entre grans” enfront d’una seguretat europea amb Ucraïna a dins.