Les ocurrències, com els acudits, el diable les carrega. Hi ha constància des de la Grècia clàssica de la invenció de dites que retorcen el llenguatge per provocar el riure o el somriure. De vegades, qui les pronuncia aspira a ser reconegut com una persona enginyosa. Però, moltes vegades, els acudits serveixen només per rebaixar la tensió. Això és el que devia pretendre Alberto Núñez Feijóo quan, segurament de bona fe, va acomiadar el curs polític deixant anar la ja cèlebre frase de “les vacances estan sobrevalorades”. El president del PP, un polític que projecta una imatge d’home més aviat sorrut, es prenia per una vegada una llicència. L’escarni que va rebre la seva ocurrència, en un país on una tercera part de les famílies no es poden permetre una setmana de vacances (dades de l’ INE), és conegut per tothom.
És cert que el líder conservador va incórrer en l’error de no calibrar bé la seva ironia, ja que va resultar que molts dels destinataris del seu missatge no compartien el codi en què va ser emès, però la seva ensopegada va ser només anecdòtica. No es pot dir el mateix d’alguna boutade proferida per Donald Trump en la seva estèril trobada a Alaska amb Vladímir Putin, que va tenir més d’afalac que no pas de reunió política. El desig d’agradar al seu convidat, evident en tota la cimera, va tenir un moment àlgid quan l’amfitrió va estendre els seus elogis a tota la delegació russa, sospitem –per desgràcia– que sense cap ironia. Trump va arribar a dir, potser referint-se al ministre rus d’ Exteriors, Serguei Lavrov, que “és tan famós com el seu cap”, mentre es girava per veure com encaixava el seu homòleg la broma. La mitja ganyota, més d’incredulitat que de somriure, esbossada per Putin va evidenciar el desequilibri de poder en una cimera de què el rus va sortir reforçat, i Trump, retratat.
El problema de Feijóo va ser una simple codificació defectuosa. El que ha passat amb Trump, presumpte aliat d’Europa, és un altre senyal d’alarma. Per què es mostra tan obsequiós amb Putin? Què li deu? És només admiració? O potser ha pactat una contraprestació (per a ell o per al seu país) a canvi de restituir la imatge de l’home que duu a terme una invasió a gran escala que ha causat centenars de milers de morts, destrucció, segrestos de nens i la crisi de refugiats més gran des de la Segona Guerra Mundial?
