La cimera d’Alaska confirma que Europa haurà de resoldre per si mateixa la guerra a Ucraïna. Donald Trump li podrà donar un cop de mà, però des d’una segona fila. El món li ve gran. Va de Rambo però només amb els febles. Putin se’l toreja igual que Netanyahu. No sap com gestionar els paios durs que tant el sedueixen. Els amenaça, però no serveix de res perquè no té credibilitat. Divendres va arribar a la cita amb Putin dient que se sentiria decebut si no li arrencava un alto el foc a Ucraïna. En línia amb els aliats europeus, assegurava “conseqüències greus” per a Rússia si no acceptava la treva.
Putin, però, el va arraconar i no va cedir en res. Trump pensava que la catifa vermella, l’encaixada i el passeig en la limusina presidencial l’estovarien. Putin va fer servir aquests regals per pujar de nivell. De ser un líder en cerca i captura per suposats crims de guerra va passar a ser un gran estadista, imprescindible per gestionar el rumb del progrés global.
Els principals països europeus reafirmen que mantindran la pressió sobre Rússia
Era tot el que havia anat a buscar a Alaska. Podria haver tornat a Moscou immediatament. El que va seguir, a porta tancada, va constatar que no està disposat a parar la guerra si no és amb la rendició d’ Ucraïna.
Trump li va proposar l’alto el foc, però Putin li va suggerir que era millor un acord definitiu de pau. Li va dir que les treves, al cap i a la fi, es violen just després de firmar-se. Ell mateix n’ha violades unes quantes a Ucraïna. Trump li va donar la raó i ara parla de pau en lloc de treva.
Volodímir Zelenskia latrobadaque va mantenir dijous amb el britànicKeir Starmer
Ucraïna i els aliats europeus afirmen que el primer pas per solucionar el conflicte és un alto el foc perquè equilibra la relació de forces. Una vegada aconseguit, s’han d’ampliar les mesures de confiança sobre les quals sustentarien una negociació franca cap a la pau.
Tot i això, Rússia té avantatge al front militar i el vol fer servir perquè Ucraïna es rendeixi com més aviat millor. La rendició implica perdre territori, desarmar-se i tenir un govern afí a Moscou.
Trump dona per descomptat que Ucraïna ha de cedir el territori que ha perdut, fins i tot el que encara defensa al Donbass. També li sembla bé que no entri a l’OTAN i que tingui un exèrcit limitat. A canvi, dona la paraula que els Estats Units i els aliats l’ajudaran en cas que Putin torni per més.
Aquesta garantia és una “garantia de seguretat sòlida” que, malgrat tot, a Ucraïna li costarà acceptar. Ja va passar el 1994 i no va servir de res. Llavors va acceptar lliurar a Rússia l’arsenal nuclear que havia pertangut a l’URSS. A canvi, Rússia, els Estats Units i el Regne Unit es van comprometre a garantir la seva sobirania i integritat territorial. Vint anys després, quan Rússia va envair Ucraïna, els Estats Units, el Regne Unit i la resta d’aliats europeus no van anar al rescat. Van negociar a Minsk uns acords amb el Kremlin que no van servir de res i, encara menys, van dissuadir Putin de tornar cap a més, com va passar el febrer del 2022.
Quin valor té la paraula d’un Putin que ara assegura a Trump que no tornarà a l’atac si a més del 20% d’ Ucraïna ja a les seves mans aconsegueix el Donbass? Trump creu que molt.
En tot cas, no hi ha dissuasió sense credibilitat i Europa no la té sense els Estats Units. Tot i això, Trump ha donat molts senyals que no vol més embolics a Europa. No el compensen. Rússia pot ser una amenaça per a la Unió Europea, però no creu que ho sigui per als Estats Units.
Els Estats Units, d’acord amb Corea del Nord i en desacord amb els aliats occidentals, han votat en contra d’una resolució de l’ONU que culpava Rússia de la guerra. També s’ha retirat d’un grup internacional que investiga els líders russos per crims de guerra. Les sancions que va imposar a Putin el 2022 no li han impedit de ser a Alaska. Trump li va donar a Putin 50 dies per acceptar un alto el foc si no es volia veure sacsejat amb més sancions. Fins i tot els països que li compren petroli pagarien per això. Avui sembla que ha perdut el compte dels dies transcorreguts des de l’ultimàtum.
Alaska ha estat un fracàs. S’havien programat set hores de converses interrompudes per un dinar. Ucraïna va ser el tema abans del dinar i els negocis ho haurien d’haver estat després de l’aturada, però aquesta segona reunió no es va celebrar. Malgrat que els diners són un valor fonamental per a Putin i Trump, no tenia sentit repartir-se els recursos naturals d’ Ucraïna sense haver pactat, almenys, un alto el foc.
Aquest fracàs és una oportunitat per a Europa i Ucraïna. Trump ha convocat Zelenski dilluns a Washington. El pressionarà perquè accepti negociar la pau des de la inferioritat que suposa no ser capaç de contenir els russos al camp de batalla.
Zelenski pot acceptar un armistici sobre l’actual línia del front, però no cedir territori. Té el suport dels europeus, ferms en el principi que no hi ha fronteres que es puguin alterar per la força.
Els principals països europeus han reafirmat que mantindran la pressió sobre Rússia “mentre continuïn les matances a Ucraïna”. Aquesta pressió és econòmica i militar. L’econòmica implica més sancions sobre el patrimoni dels líders del Kremlin i sobre les vendes d’energia. La militar es concreta en la Coalició de Voluntaris, aliats d’ Ucraïna disposats a no se sap encara gaire bé què.
Aquesta coalició ha establert el quarter general a París. S’ha acordat una estructura de comandament i els estrategs militars preparen els plans d’actuació per dissuadir Rússia de continuar avançant. Es parla de patrulles aèries, producció d’armes, ensinistrament de la tropa i els comandaments, suport logístic i de comunicacions, d’intel·ligència militar i equips de desminat. També s’ha plantejat una força internacional d’interposició, però encara sense concretar.
D’aquest contingent dependrà la credibilitat d’Europa i, per tant, la capacitat per dissuadir Rússia. No hi ha temps per perdre perquè Putin va guanyant i un alto el foc li donaria oxigen. No només podria reforçar el seu exèrcit, sinó que guanyaria temps per continuar dividint l’opinió pública europea.
