“És la dramatúrgia prèvia a la tempesta”, resumeix a La Vanguardia Huascar Pacheco Ortega, especialista en conflictes socials de la Universitat Catòlica de La Paz, per descriure la incertesa que envolta les eleccions presidencials bolivianes. Després d’una sèrie de manifestacions – l’última, al juny, va causar vuit morts, incloent-hi quatre policies–, la ciutadania boliviana vol girar full. “Molts esperen que el 17 d’agost marqui l’inici de la resolució de totes les crisis actuals”, observa Pacheco.
Sumits en una greu crisi econòmica i institucional, prop de vuit milions de votants aniran avui a les urnes. Al juliol la inflació va arribar al 24,9%, un rècord en 34 anys, segons Bloomberg. L’escassetat de dòlars, la pujada dels preus i la falta de combustible accentuen la preocupació. I, de moment, fins al 30% dels vots continuen indecisos, nuls i en blanc. Dos candidats amb prou feines superen el 20% d’intenció de vot, segons els últims sondejos d’ Ipsos Ciesmori (del 2 al 6 d’agost), cosa que fa presagiar una segona volta el 19 d’octubre. Per Pacheco, aquesta reserva de votants deixa oberta la possibilitat de “sorpreses d’última hora”, com el 2020, quan els indecisos van votar en massa el Moviment al Socialisme ( MAS), cosa que va permetre a Luis Arce, actual president, guanyar a la primera volta.
La desinformació s’ha disparat a les xarxes socials, i Evo Morales, antic president, promou el vot nul
Però després de 20 anys de govern d’esquerres, Bolívia podria fer un gir cap a la dreta. I al capdavant de les intencions de vot, dues cares conegudes prometen canvis profunds.
Samuel Doria Medina, empresari de centredreta, disposa d’un 21,2% dels vots. Al candidat de l’ Aliança Unitat el segueix de prop l’expresident Jorge Tuto Quiroga (2001-2002), designat pel partit Llibertat i Democràcia, que obté un 20% dels vots. Si en el fons tots dos prometen deixar enrere el model econòmic estatalista del MAS, és en la forma, segons l’expert, on s’aprecien diferències entre els candidats. Medina proposa “canvis sense negar els pexits de l’ Estat plurinacional”. Quiroga es mostra “més radical”. I, segons Pacheco, el seu passat com a vicepresident sota el mandat de l’exdictador Hugo Banzer Suárez reforça aquesta imatge.
La campanya electoral es desenvolupa en un mar de notícies falses a les xarxes socials, amb un ús massiu que no té precedents. Com a conseqüència, les notícies falses s’han multiplicat, mentre que les clàssiques caravanes als barris han desaparegut gairebé del tot.
Evo Morales, expresident (2006-2019), tot i que desqualificat, s’esforça per “desestabilitzar” el país i dur a terme una campanya de “desinformació” a través de les xarxes socials. Fomenta el vot nul i promet falsament que una majoria del 65% anul·laria les eleccions. Una afirmació que contradiu la Constitució.
Després de 14 anys al poder, el primer president indígena de Bolívia té dificultats per acceptar la destitució. Acusat de “tràfic de menors” i sota investigació per terrorisme, Morales continua tenint una gran influència. Des del seu bastió del Chapare, difon regularment missatges als seus partidaris a través de la seva ràdio local. Segons l’expert, vol tornar al poder “per conservar la imatge de salvador que s’ha construït, però avui dia gran part de la societat boliviana rebutja aquesta retòrica, cansada d’anys de tensions polítiques”.
A l’esquerra, Andrónico Rodríguez, de 36 anys i president del Senat, havia despertat certes esperances al començament de la campanya amb un 18% d’intenció de vot, però la seva popularitat ha caigut al 5,5% a les últimes enquestes. Els analistes expliquen aquest descens per la incapacitat per diferenciar-se del MAS i d’ Evo Morales i la falta de suports entre els moviments populars.
Pacheco considera, però, que el seu discurs, que es fa ressò del “nacional popular”, més atent a la identitat indígena, podria convèncer una part important dels votants encara indecisos, molts dels quals partidaris de Morales. Malgrat que el candidat de l’ Aliança Popular ocupa avui dia només el quart o el cinquè lloc, segons les enquestes, Huascar Pacheco recorda que aquest percentatge d’indecisos encara podria fer saltar la sorpresa a última hora.