L’explosió de la intel·ligència artificial (IA) generativa ha situat la indústria dels semiconductors com el sector de moda. Prova d’això és el recorregut borsari de Nvidia, que en poc temps ha destronat la resta de tecnològiques –les conegudes com a “set de magnífiques”– fins a convertir-se en l’empresa més valuosa del món. El potencial d’aquest sector i el seu valor geoestratègic no ha passat desapercebut a la Casa Blanca, on el seu inquilí, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha sorprès aquesta última setmana amb un impost a l’exportació del sector amb la Xina, fet que ha impactat de ple en el negoci de Nvidia mateix, així com d’altres empreses, per exemple, AMD.
La taxa del 15% sobre les vendes d’aquestes companyies amb el gegant asiàtic és només l’últim capítol de la guerra comercial amb la Xina. Els EUA van paralitzar a la primavera el negoci del sector de semiconductors amb la Xina, quan van ordenar a les empreses nord-americanes de software EDA ( Electronic Design Automation) que deixessin de vendre les seves solucions avançades a grups xinesos. L’impacte econòmic a Nvidia va ser elevat. La companyia havia dissenyat aquest xip específicament per complir els requisits imposats pel llavors president Joe Biden per limitar l’accés de la Xina a tecnologia avançada per a la IA.
Els analistes econòmics i polítics estan atònits amb aquesta mesura. “El que estem veient és, en efecte, la monetització de la política comercial dels EUA, en què les empreses dels Estats Units han de pagar al Govern dels EUA per obtenir permís per exportar. Si aquest és el cas, hem entrat en un món nou i perillós”, va assegurar Stephen Olson, exnegociador comercial dels Estats Units i actualment membre del Yusof Ishak Institute, amb seu a Singapur, en declaracions a Bloomberg.
De moment, Nvidia només pot vendre el xip H20 a la Xina. En la mateixa roda de premsa en què es va informar sobre l’acord, el president dels EUA va valorar l’opció que la companyia pugui vendre el seu xip més avançat, Blackwell, tot i que va introduir la possibilitat que el Govern dels Estats Units es quedi amb entre el 30% i el 50% dels ingressos per vendes d’aquest xip. De fet, el secretari del Tresor, Scott Bessent, es va obrir, en unes declaracions, a la possibilitat que els Estats Units puguin aplicar a més sectors el mateix model impositiu.
La mateixa setmana tanca un acord milionari amb Apple i estudia entrar al capital d’Intel
Un altre front que ha obert Trump les últimes setmanes ha estat amb Intel, gegant dels semiconductors en hores baixes. Trump va demanar la renúncia del conseller delegat, Lip-Bu Tan, que va assumir el càrrec aquest mateix any per provar de reflotar la companyia. La petició de dimissió se sustentava en dues acusacions. La primera és que Cadence Design Systems, l’anterior empresa del directiu, es va declarar culpable recentment en un cas penal per la venda il·legal de productes a la Xina, presumptament sota el seu mandat (2009-2021). La segona apunta a suposades inversions d’aquest directiu d’origen malaisi en empreses xineses. Al cap d’uns dies, el president dels EUA va lloar la trajectòria de l’executiu en una reunió cara a cara. “El senyor Tan i els membres del meu gabinet passaran temps junts i em presentaran suggeriments durant la pròxima setmana”, va assegurar Trump.
El misteri no ha durat tant. Les accions d’ Intel es van disparar dijous més d’un 7% després que l’agència Bloomberg apuntés que els EUA estarien valorant entrar en l’accionariat de la companyia amb seu a Santa Clara, Califòrnia. La injecció de capital permetria a Intel reposicionar-se al mercat, malgrat que podria patir contrapartides.
L’estratègia de l’ Administració Trump també ha tingut un impacte en les importacions. Fa mesos que el Govern dels Estats Units amenaça amb la implementació d’un aranzel del 100% sobre les vendes de companyies internacionals al país. Divendres, abans d’emprendre el viatge cap a Alaska, Trump va anunciar que la setmana vinent o la següent revelarà el gravamen final. L’única opció per a les empreses que compren xips a l’estranger és comprometre inversions. La taiwanesa TSMC va anunciar al març una inversió de 100.000 milions de dòlars en el seu complex d’Arizona, tot i que Trump, recentment, va elevar aquesta xifra a 300.000 milions. El Govern xinès, amb interessos geopolítics a l’illa, va lamentar el primer anunci i va advertir que, si la xifra acaba sent la que va proposar Trump, podria ser catastròfic per al desenvolupament de la indústria a la regió.
La pressió no és únicament per a les empreses estrangeres. Apple, un dels emblemes de Silicon Valley, ha estat en el punt de mira de Trump des de l’inici del seu mandat. La companyia amb seu a Cupertino té la fabricació dels seus iPhone i la resta de productes deslocalitzada a l’estranger, principalment a la Xina i altres països asiàtics, de manera que es veuria obligada a pagar els aranzels per vendre els seus productes. Tot i això, Apple va prometre inversions milionàries als Estats Units per obtenir l’exempció. La setmana passada, Tim Cook va anar a la trobada amb Trump amb un regal personal per al president: una placa de la companyia sobre un lingot d’or i un anunci de 600.000 milions de dòlars en inversions.
Els EUA estableixen un impost a les seves pròpies empreses de xips per comerciar amb la Xina
Trump sembla que ha pres la mesura a la indústria dels semiconductors. Mentre les negociacions amb la Xina es mantenen vigents els pròxims 90 dies, és probable que es vegin noves mesures. Tot i això, no sembla que tota aquesta pressió estigui estovant el Govern de Xi Jinping en les negociacions.
