La presa de possessió de Donald Trump al gener va deixar una foto per a la història: els principals magnats de les big tech presentaven els seus respectes al nou president del Govern nord-americà. Set mesos després, la relació entre Silicon Valley i el nou inquilí de la Casa Blanca s’ha consolidat –a excepció del cop de porta que va fer Elon Musk– per a gran benefici d’aquestes multinacionals. Prova d’això és l’última escomesa diplomàtica de l’ Administració Trump per doblegar la llei de Serveis Digitals ( DSA) de la Unió Europea, que, segons Washington, imposa costos a les empreses tecnològiques dels Estats Units.
El Govern nord-americà ha donat instruccions als seus diplomàtics perquè llancin una campanya de lobby en contra de la normativa, segons va publicar Reuters a començaments de mes. En un missatge firmat pel secretari d’Estat, Marco Rubio, es deia que la UE estava aplicant restriccions “indegudes” a la llibertat d’expressió en la seva lluita contra el discurs d’odi i la desinformació. D’aquesta manera, s’instava els diplomàtics a centrar els esforços a “aconseguir el suport del govern amfitrió i d’altres parts interessades per derogar o modificar la DSA o les lleis nacionals o de la UE relacionades que limiten l’expressió en línia”.
Les grans tecnològiques estan presentant resultats rècord els últims mesos
Les normatives digitals de la Unió Europea són un mal de cap per a les big tech . La llei de Serveis Digitals, per exemple, ha permès a la Comissió Europea (CE) obrir un expedient a X, propietat de Musk, caigut en desgràcia, en àmbits relacionats amb la gestió de riscos, la moderació de continguts, les interfícies enganyoses, la transparència de la publicitat i l’accés dels investigadors a les dades. En el passat, altres normatives han donat la possibilitat a Brussel·les d’imposar grans sancions, com els 787 milions d’euros a Meta per pràctiques abusives que beneficien Facebook Marketplace, la sanció de 2.400 milions a Google per abusar de la seva posició dominant, o els més recents 500 milions de sanció a Apple per incompliment de la llei de Serveis Digitals.
Les tecnològiques viuen amb Trump una etapa dolça, més enllà de la pressió que el president dels EUA exerceix sobre el sector dels semiconductors. Aquestes companyies s’estan veient beneficiades d’una regulació menys significativa al sector i de diversos contractes públics, molts dels quals vinculats a la defensa i la seguretat. És paradigmàtic el cas de Palantir, empresa fundada i presidida per Peter Thiel, que a començaments de mes va firmar un contracte de 10.000 milions de dòlars amb l’ exèrcit per gestionar software i dades, intel·ligència artificial inclosa.
Les normatives de la UE són un problema per al creixement del negoci d’aquestes multinacionals
Els resultats que aquestes empreses van presentar al juliol són una mostra que l’ Administració Trump ha creat un context perquè guanyin diners a cabassos. Amazon va disparar els guanys gairebé un 50%, fins als 35.291 milions de dòlars; Meta, un 35% més, fins als 30.557 milions; Microsoft va elevar el benefici un 15,5% el seu any fiscal, fins als 88.965 milions de dòlars; Alphabet va tancar el primer semestre amb un benefici net de 62.736 milions de dòlars, cosa que representa un avanç del 32,7%, i Apple es va anotar un benefici net rècord de 84.544 milions de dòlars, un 7% més, els primers nou mesos d’exercici fiscal.
Donald Trump no va tenir el suport de Silicon Valley ni en les eleccions del 2016 ni en les del 2020. De fet, l’empresari i polític va tenir, durant molts anys, el sector tecnològic com un rival amb qui passar comptes. Tot això ha canviat. L’acostament entre el poder polític i econòmic actual sembla que augura que la relació de simbiosi entre les dues parts té encara molt de recorregut. Per bé que, amb Trump, no hi ha res que es pugui donar per fet.
