La roda de premsa de François Bayrou, primer ministre de França, convocada el 15 de juliol sota el títol “El moment de la veritat”, va buscar provocar un “xoc d’opinió” amb les mesures que va anunciar, com va descriure Le Monde . Tant és així que el lema “El moment de la veritat” no designava un pla concret, sinó una presentació pública amb la premsa per advertir que França havia de prendre consciència de la greu situació econòmica i del cost que hauran d’assumir els ciutadans per solucionar el problema de l’endeutament públic. D’aquesta manera, la intervenció de Bayrou no buscava tant convèncer els ciutadans de la necessitat d’acceptar unes mesures econòmiques impopulars, com despertar-los de la seva letargia i fer-los comprendre que han de sacrificar-se per evitar que França sigui rescatada per la Unió Europea, atès que el seu deute públic voreja el 113% del PIB i supera els 3,3 milions.
La situació política i social que s’ha obert a França després d’aquest anunci permet preguntar-nos qui té la responsabilitat de saber i actuar per anticipar o resoldre un problema. Quan el Govern francès apel·la als ciutadans perquè es despertin, el que arriba a l’opinió pública –encara que no ho digui obertament– és una crítica directa als governs anteriors, bé per haver mantingut els ciutadans adormits, enganyats o allunyats de la realitat o per haver evitat actuar per por de perdre suport electoral.
El centre del debat a Espanya és el manteniment de la cohesió social i la convivència
La responsabilitat de saber i actuar davant d’un problema és, en primer lloc, del Govern, i en segona instància, dels ciutadans, encara que de vegades hagin de ser aquests últims els qui alertin la societat que, per culpa de la inacció o de la poca traça política, es pot desencadenar una crisi econòmica o social que s’hauria pogut evitar. A conseqüència de la inacció del Govern i dels mateixos ciutadans, l’Executiu francès es proposa reduir en 43.000 milions d’euros la despesa pública amb iniciatives com el tancament d’organismes governamentals, l’augment dels copagaments sanitaris, la congelació de pensions, la supressió de dos dies festius, la reducció de prestacions socials i la contenció dels salaris públics, entre altres mesures. La situació francesa ens deixa una lliçó: evitar la política de l’estruç, la d’enterrar el cap i mirar cap a una altra banda quan es comença a percebre un problema, tant a la política com a la societat.
Lee tambiénEl que deixem enrere
Si traslladem l’arenga del primer ministre francès –“ha arribat el moment de la veritat”– a Espanya, veurem que, mentre França es refereix a la situació financera de l’Estat, que gasta més del que ingressa, el centre del debat a Espanya és el manteniment de la cohesió social i la convivència. A Espanya ha arribat el moment de la veritat respecte a la immigració, motivat per les onades migratòries que han posat en crisi la capacitat d’acollida a les Canàries, amb l’arribada de 5.484 menors no acompanyats, per la situació de la immigració irregular i la utilització política del tema per part de l’extrema dreta per guanyar vots, entre altres factors.
El “moment de la veritat” assenyala que s’ha arribat a un punt límit. En el cas de la immigració, aquest punt és la capacitat de l’extrema dreta –Vox i Aliança Catalana– de deixar de parlar de dades i de la problemàtica real de la immigració legal o irregular, per centrar-se a encoratjar l’exaltació dels prejudicis que, un cop activats, provoquen espirals d’odi, frustració i violència, com s’ha constatat en Torre Pacheco o amb la decisió política de vetar els actes religiosos mulsulmans a Jumilla. La qüestió central del debat promogut per l’extrema dreta –i que hauria de ser contestada des del Govern– és la seva capacitat per activar prejudicis socioculturals (“són diferents en comportaments, mentalitat, tradicions, religió, llengua”), socioeconòmics (“ens treuen el treball, viuen a casa nostra”) i de caràcter personal o ètnic (“són violents amb les dones”).
Mentre s’exposen xifres que mostren la contribució econòmica dels immigrants, el seu paper essencial cobrint llocs de treball que no vol ningú i l’aportació positiva que fan a l’Estat, l’extrema dreta se centra a estimular prejudicis negatius; un cop aquests prejudicis s’arrelen a la ment d’un individu o col·lectiu, quan observen el món a través d’ells, cap dada objectiva i positiva pot evitar veure en l’altre un enemic. Ha arribat el moment de la veritat sobre la immigració a Espanya.