En sis mesos, Trump ha canviat les regles comercials del món i es disposa a substituir la diplomàcia per l’afalac a la seva persona com a fórmula per tractar sobre la guerra i la pau. No és que la diplomàcia estigués exempta d’hipocresies. L’adulació sempre ha estat una eina dels dirigents per complir les seves finalitats tan bon punt aparten l’altra, la força. La diferència és que solia practicar-se en privat i cap enfora es limitava a la cortesia. A Trump li agrada que li facin la gara-gara en públic, en directe i sense mesura ni pudor. El nord-americà detesta els afers enrevessats. Va pensar que arreglaria el d’ Ucraïna amb quatre trucades i un regateig, però aquest dilluns va confessar que està sent més difícil del que creia. Trump va cedir a Putin un triomf d’imatge a Alaska, un escenari que recordava que canviar fronteres és factible. Després va donar a Zelenski garanties de seguretat per al seu país (i per a Europa) davant futures aspiracions expansionistes de Rússia. Ningú no sap com acabaran les seves gestions. Potser condueixen a la cessió de territori a Rússia (quant i quin és crucial) i al rearmament d’Europa per assegurar una pau fràgil. Pot ser que els EUA treguin profit de la venda d’armes o l’explotació de terres rares. O potser Trump es cansi del trencaclosques si no rep el Nobel de la Pau amb el qual s’ha encapritxat.
Trump s’erigeix en monarca del nou ordre internacional i exigeix una cort adulatòria. Per això no va dubtar a difondre el missatge laudatori i servil de Mark Rutte, secretari general de l’OTAN, o es va mostrar complagut perquè Zelenski vestís aquesta vegada amb americana a la Casa Blanca (“no m’ho puc creure, m’encanta!”, va dir assenyalant la seva indumentària). Com li encanta que Netanyahu es presenti amb una carta demanant que li donin el Nobel. O gaudeix de les deferències dels líders europeus que fa anar a Washington, sobretot dels compliments de Von der Leyen i Meloni (només Macron li va recordar que sense treva no es pot negociar). El món ha assumit que la forma de tractar amb Trump és afalagar-lo sense decòrum. El mètode sembla donar resultats, però de vegades només unes hores. Ahir negava l’enviament de tropes a Ucraïna per garantir la pau. L’efecte de les llagoteries es va esfumar. Com el perfecte egòlatra que és, l’elogi no és mai suficient.
