El relat de l’epopeia de Guillem el Conqueridor, brodat en llana sobre una tela de lli, una de la joies culturals de la humanitat, ha d’emprendre aviat el seu viatge de retorn temporal a Anglaterra gairebé un mil·lenni després d’haver-la abandonat. El préstec al Museu Britànic del cèlebre tapís de Bayeux, gest important d’ Emmanuel Macron per simbolitzar el retrobament i la sòlida relació de França amb el país veí després del Brexit, està generant una gran controvèrsia pel temor que la singular peça pateixi danys irreparables durant el transport.
Es creu que el tapís va ser creat per brodadores angleses al segle XI, poc després de la conquesta normanda (1066), l’última invasió reeixida de les illes Britàniques, un esdeveniment històric fonamental que aprenen tots els nens a l’altra vora del canal de la Mànega. Tot i això, hi ha punts foscos sobre el seu origen concret que múltiples estudis no han aconseguit aclarir.
La tela del segle XI de 70 metres de llarg es veurà al Museu Britànic el setembre del 2026
El tapís es va dur a França durant els anys posteriors a l’accés de Guillem el Conqueridor al tron anglès. Va romandre durant segles a la catedral de Bayeux ( Normandia), gairebé sempre guardat en una caixa de fusta i bastant oblidat. Napoleó Bonaparte el va fer traslladar al Louvre per mostrar-lo uns mesos, entre el 1803 i el 1804. La tela va passar una altra temporada al museu parisenc el 1944, en honor de les tropes aliades que havien desembarcat per alliberar França dels nazis.
El brodat fa 70 metres de longitud per 50 centímetres d’amplada. Pesa 350 quilos. Les 58 escenes semblen una vella cinta cinematogràfica. Tenen una precisió extraordinària. Hi apareixen 626 personatges, 202 cavalls i mules, 41 vaixells. Es veu el rei Harold II mortalment ferit per una fletxa a l’ull en la decisiva batalla de Hastings. La peça ha estat analitzada pels historiadors des de tots els punts de vista imaginables. Fins i tot s’han comptat prop d’un centenar de penis adossats a figures humanes i animals.
El museu on es troba el tapís des del 1983 va rebre l’any passat 429.000 visitants. És una de les principals atraccions turístiques de la zona, a més de les platges del desembarcament aliat, com la mítica Omaha Beach, i el cementiri militar dels Estats Units.
L’última restauració de la tela data del 1870. Fa cinc anys els experts van efectuar una minuciosa inspecció de l’obra i van comptabilitzar uns 10.000 forats i 24.200 taques.
Des de fa anys es parla del trasllat del tapís a Anglaterra mentre duri la reforma integral del museu de Bayeux. Macron ho va confirmar oficialment durant la seva visita d’ Estat al Regne Unit, el 8 de juliol. El brodat es podrà veure, en principi, des del setembre del 2026 fins al juny del 2027 al Museu Britànic de Londres.
“L’extracció del tapís de la vitrina es farà durant el mes de setembre –va explicar a La Vanguardia la portaveu del museu de la ciutat normanda, Fanny Garbe–. Després es plegarà com un acordió i es ficarà en una caixa. Prendrem totes les mesures per minimitzar els riscos. A partir d’ara el tapís s’exhibirà horitzontal, amb uns quants graus d’inclinació, i no vertical, perquè pateixi el menys possible, i tot allargat, no en forma d’ U”.
Els especialistes han desaconsellat amb vehemència el trasllat per l’extrema fragilitat de la peça. Hi ha una recollida de firmes en línia, a la plataforma Change.org, que ahir a mitja tarda ja tenia més de 50.000 adhesions. La iniciativa va partir d’un historiador de l’art, Didier Rykner, que considera que es tracta d’“una decisió arbitrària” que “menysprea els fets”. “ Demanem solemnement al president de la República que renunciï a aquest projecte
–subratlla la petició–. Aquest préstec serà un veritable crim patrimonial”.
Pels crítics amb el préstec, no han servit de res els preparatius ni el fet que el Museu Britànic sigui una institució amb màximes garanties en la conservació del patrimoni. A l’abril es va procedir a una simulació de l’extracció de la vitrina per detectar els problemes que poden aparèixer i pensar en solucions tècniques.
La cessió temporal a Londres de la joia de Bayeux també s’ha d’entendre com una operació diplomàtica de gran envergadura, destinada a reforçar el vincle bilateral després d’uns anys difícils a causa del Brexit i la presència a Downing Street de primers ministres conservadors i insolents, com Boris Johnson. París i Londres han estat a matadegolla pels drets de pesca i pel flux migratori
incessant de pasteres – small boats , en diuen els britànics– pel pas de Calais.
La guerra d’ Ucraïna ha servit per fer pinya. França i el Regne Unit són potències nuclears, amb exèrcits bregats en operacions exteriors, i ocupen seients permanents del Consell de Seguretat de l’ONU. S’han adonat que la seva col·laboració política i militar és imprescindible en l’actual conjuntura geopolítica. El diàleg entre Emmanuel Macron i el laborista Keir Starmer és molt més fluid i cordial, fins al punt que els dos països lideren el pla de desplegament de tropes davant un eventual acord d’alto el foc entre Ucraïna i Rússia.
Aquests arguments no convencen els contraris al viatge del tapís a Londres. Pensen que la diplomàcia no pot permetre’s posar en perill el tresor. No és previsible, però, que la campanya de firmes faci canviar la voluntat de Macron. Està en joc la seva paraula davant els britànics. Però si, per desgràcia, la tela patís un dany greu, el president francès, amb una autoritat política ja molt minvada, rebria un altre cop dur en la recta final del seu mandat.
