No conec Climent. És amic d'algú de la família i m'envia l'esborrany d'un llibre seu perquè li doni un cop d'ull. Hi adjunta una carta, com a currículum.
Per aquestes coses que passen i que els meus fills anomenen ‘patafísica’, em trobo amb un paràgraf d'algú que comenta una de les obres de sant Agustí: “Una de les notes de la personalitat madura és la capacitat de conjugar el desplegament d'una activitat intensa amb l'ordre i la pau interior”.
El llibre del qual Climent m'envia el manuscrit es titula El propòsit. Trobo unes definicions que em van bé: objectiu que es pretén aconseguir. Acció i efecte de determinar o determinarse. Y hi afegeix que calen gosadia, valor, fermesa, resolució.
Com que no tot és copiar, hi afegeixo la importància que ha tingut per a Climent el fet de tenir un propòsit. Per a Climent i per a qualsevol persona. Perquè la vida, per si mateixa, és desordenada i en aquest desordre cal posar ordre.
Recordo el que li va passar fa anys a una senyora que jo coneixia. Havia passat el cap de setmana amb el marit i els fills en una casa fora de la ciutat on vivien. Quan ja estava recollint per tornar, va recordar que s'havia compromès amb unes amigues per fer-los una xerrada de formació esmorzant amb elles el dilluns.
Sense sopar, va estendre els seus papers a la taula del menjador i es va posar a treballar. Al cap d'una hora, feliç, va dir: “Ja està!”. El marit i els fills ja havien sopat; ella va menjar alguna cosa, van agafar el cotxe i a casa. A mig camí, terroritzada, va mussitar: “M'he deixat els papers”. El marit li va preguntar quin era el tema i ella, en vegada baixíssima, va contestar: “L'ordre”.
Lee tambiénEl teatre i les conseqüències
La xerrada va sortir molt bé. Les assistents la van felicitar. El seu marit encara riu quan ho explica, però sempre hi afegeix que la seva dona sabia de què havia de parlar, sabia el que calia fer i, en el fons, sabia que, a empentes i rodolons, tenint les coses clares, s'aconsegueixen.
Llegint el que ha escrit Climent, recordo aquesta senyora i recordo sant Agustí. Va escriure 500 homilies. Segur que no totes li van sortir bé.
Veig la trajectòria professional de Climent. Segur que hi va haver coses que no li van sortir bé. Però el títol del manuscrit, El propòsit, és el més important, el que t'assegura que, repeteixo, a empentes i rodolons, les coses surten.