Val més una pau bruta que una pau justa”
–sentencia el metge, sorrut. Els altres comensals se’l miren amb paternal tolerància i, tot seguit, comenten –desolats, però amb bona gana– el “terrible espectacle” de la devastació de Palestina. En aquest moment, el cambrer porta els segons i la conversa fa un gir: “Quina pinta, el llobarro salvatge amb salsa d’algues! –diu el professor que ha convocat el sopar i ha triat el restaurant–, però us asseguro que el penegal amb brunoise de patata és memorable”.
Tot seguit l’advocada del collaret malva parla del “pobre Zelenski” i glossa la “inútil trobada de Trump amb Putin a Alaska”. Mentre serveix un “vi natural”, l’economista bronzejat sosté que Europa “s’està reconfigurant”. Amb entusiasme creixent explica que “hi ha tres Europes: la mediterrània, pressionada pel Marroc, i per Turquia i Rússia des de Líbia. L’Europa central, amb una Alemanya alarmada perquè la seva famosa indústria potser és eficient però també obsoleta. Conclou, escoltant-se: “I atenció a l’Est, atenció a Polònia! És l’aliada preferent dels americans i serà la nova Alemanya. Jo ja hi estic invertint...!”.
“La pau justa no arribarà i, per tant, morirà molta més gent; val més la pau bruta”
Arribats a aquest punt, la conversa queda sospesa sobre els aromes dels plats. La jove acompanyant de l’economista, que porta un outfit verd curtíssim, ho aprofita per explicar que va assistir al concert d’Ara Malikian a Cap Roig. “M’encanta! Va néixer al Líban, de pares armenis, barreja estils mediterranis, és tan multiculti!”. Ara, les textures de xocolates, gelat i semifreddos es confonen amb les cremoses narracions compartides: si un conta el viatge al Japó, l’altre compara la sorra de les Maldives amb la de Llafranc. Fraternal, l’advocada lamenta els incendis. I el més sentimental protesta: “No triguem un any a tornar a trobar-nos!”.
Lee tambiénEl retorn de la impietat
El professor proposa un brindis d’amistat. Però el metge sorrut se li avança alçant vigorós la copa: “Brindem per una pau bruta, que la guerra acabi com sigui!”. “Vols dir una pau justa!”, el contradiu l’advocada. El sorrut insisteix: “La pau justa no arribarà i, per tant, morirà encara molta més gent; és el que vols?”. “Oh quin home tan pesat –diu la de l’outfit verd curtíssim–. Ni que això fos l’assemblea de l’ONU!”.