Terra enganxós

Us imagineu estar sobre una superfície amb cola que us impedís moure-us o, almenys, avançar de manera satisfactòria? Això és exactament el que li passa a una gran majoria de dones, i més si tenen alguna mena de discapacitat o són migrants. La metàfora terra enganxós pretén explicar aquestes barreres invisibles que impedeixen a moltes dones sortir dels nivells laborals més baixos. Nivells que comporten feines mal remunerades, poc valorades, amb més índex de rotació laboral i una temporalitat més alta, i que es concentren en ocupacions vinculades a tasques de neteja, cures, atencions personals…

La primera barrera invisible és la sobrecàrrega de responsabilitats domèstiques i de cura. Per posar un exemple, Elsevier (editorial de contingut científic) va comparar els enviaments de manuscrits entre el 2018 i el 2020 (covid) i va veure que s’havia produït un augment fort dels escrits per homes (40%), mentre que el de les dones va ser menor (10%). També se’ls va preguntar on havien escrit els manuscrits. Les respostes van ser: al despatx (ells) i a la cuina o on fossin els nens (elles). Vinculada a aquesta primera barrera hi ha la manca de xarxes de suport o serveis públics adequats, encara i malgrat les millores dels governs progressistes.

Una altra barrera són les escasses oportunitats de formació, potser per la manca de temps a causa d’aquesta doble jornada, per la manca de dispositius, connectivitat i habilitats digitals bàsiques, per la dificultat per assistir a classe a causa de les jornades partides o per uns programes pensats des dels estereotips de gènere. Posem com a exemple les presons. Els homes hi reben una formació que els permetrà incorporar-se a la vida laboral amb possibilitats de prosperar: electricitat, construcció, hostaleria, informàtica… En canvi, els cursos que s’ofereixen a les dones són perruqueria, costura o puntes de coixí. La formació que reben les dones –sense possibilitats d’inventar-se un grau universitari com Noelia Núñez– les envia, doncs, d’una puntada de peu a la base de la piràmide laboral. O directament a casa, suposant que en tinguin i puguin dedicar “la seva energia femenina a cuidar, nodrir i netejar la llar”, com recomanava no fa gaire un futbolista, cosa que no resulta gens empoderador, ni estimulant, ni garant d’autonomia.

Cal fer formació amb perspectiva de gènere i la incorporació de dones a la creació de tecnologia

I encara hi ha una altra barrera, la manca d’oportunitats de promoció. Si un home entra a treballar a la construcció sense una qualificació específica, és un manobre i se li assignen tasques bàsiques. Però, amb el temps i l’aprenentatge pertinent, es pot promocionar: oficial de tercera, de segona, de primera, capatàs i cap d’obra. En el cas d’una dona, que, per exemple, entri a treballar al servei d’atenció domiciliària, com a netejadora, monitora de menjador, caixera… passarà la resta de la vida en aquest mateix lloc. És a dir, que l’existència d’un escalafó determina la possibilitat de deixar enrere el terra enganxós.

Si a tot això, hi sumem el fet que la intel·ligència artificial eliminarà molts llocs de treball, majoritàriament al tercer sector, on les dones representen més de la meitat dels qui hi treballen i, a més, ocupen els llocs menys qualificats, estem davant d’un problema social de gran envergadura. Segons un informe de maig del 2025 de l’OIT (Generative AI and jobs), les dones tenen tres vegades més probabilitats de perdre la feina a causa de la IA. Segons un informe d’abril del 2023 del Kenan Institute of Private Enterprise (Will ge­ne­­­rative AI disproportio­nately affect the jobs of women­? ), gairebé el 80% de l’ocupació de dones està expo­sada a l’automatitza-ció a través de la IA genera­tiva. Així, moltes dones perdran la feina en un futur immediat.

Lee también

Fam

Gemma Lienas

Necessitem, doncs, polítiques públiques que puguin posar remei a aquesta catàstrofe abans que tingui lloc. I no estic parlant de polítiques socials, com l’increment del salari mínim interprofessional, que va beneficiar les dones­ per la simple raó que ocupen majoritàriament els llocs de treball més mal pagats. Estic parlant de polítiques feministes que treguin les dones d’aquest terra enganxós: formació amb perspectiva de gènere, programes públics de capacitació digital accessibles, incorporació de dones a la creació de tecnologia…