En certs cercles de joves —sobretot, però no exclusivament— mindset s'ha convertit en una paraula capital. L'anglicisme al·ludeix a la mentalitat, i al tenir una actitud correcta per afrontar determinades situacions de la vida. Per guanyar, per generar. Aquest estoïcisme de baix cost, que es pot resumir en un lema tan poc encoratjador com el triomf de la voluntat, es reflecteix en l'ús i en l'aparició de tecnologies que ajudeu a lluitar amb els problemes quotidians, deixant de banda el diagnòstic. No és el mateix creure que ser, no és el mateix creure que es té un problema i tenir-lo.
Un exemple recent i de molt èxit al món anglosaxó és l'aplicació Quitrr. L'objecte d'aquesta app de pagament és ajudar qui se la descarrega a deixar de consumir pornografia. Funciona com una espècie de centre de teràpia per portar a la butxaca. Després de contestar unes preguntes de diagnòstic, l'app, via intel·ligència artificial, ofereix un diagnòstic del problema —un nivell d'addicció a la pornografia—. A partir d'allà, l'aplicació ofereix seguiment, consells i recompenses. Disposa d'un canal de conversa que emula una teràpia, individual o de grup i fins i tot d'un botó del pànic, que ofereix distraccions (cançons, suggeriments de meditació, una conversa, un joc) a l'usuari que està a prop de caure en la temptació de consum.
Encara que a priori pugui semblar un suport positiu, el primer problema de Quitrr és que darrere d'ella no hi ha cap ciència. El seu inventor, el britànic Alex Slater, té 19 anys. En una recent entrevista a The Times presumia de la seva casa de deu milions de dòlars a Miami, d'ingressar 500.000 dòlars mensuals gràcies a Quitrr —d'accedir a l'aplicació costa 52 euros a l'any— i d'haver deixat els estudis als 17. Afirma que l'app ajuda no només a no consumir pornografia, sinó a tenir “més energia, autocontrol, enfocament, mentalitat [mindset]”. Malgrat ser una app de pagament, el 50% del milió d'usuaris que Slater diu tenir són menors de 18 anys. Ell, per la seva part, aspira a ser bilionari abans d'una dècada.
Lee tambiénLos riesgos de recurrir a ChatGPT como terapeuta: “Puede derivar en un mal diagnóstico”
“A qui va dirigida aquesta aplicació? A qui pot ajudar?”, es pregunta Antoni Baena, director del màster en Salut Digital de la UOC i expert en addiccions. Per a ell, és important subratllar la rellevància del diagnòstic del problema. Segons Quitrr, un de cada tres homes és addicte a la pornografia. Les dades ho neguen. “Diversos estudis —recorda— xifren l'ús patològic de la pornografia en entre un 1,7% i un 3% de la població. Una altra cosa és que, per motius morals, hi hagi persones que vulguin reduir el consum de pornografia. A aquelles persones, potser, els seria útil una aplicació així”.
Respecte al segment, menor, de les persones que realment tenen un problema de consum de pornografia —o de substàncies, de joc, de...— aplicacions d'aquest tipus no “els aniran bé, estic convençut”, afirma el psicòleg. Entre altres coses perquè “si aquesta persona té un problema major de salut mental, el consum és només una de les variables d'aquell problema”.
Una aplicació de salut digital ha d'estar catalogada com Medical Device, un segell que atorguen la UE o la FDA
Per a Baena una de les carències d'aquest tipus d'aplicacions és el seu barem per al diagnòstic: “Existeix una guia d'addiccions comportamentals molt ben feta i molt crítica, amb evidències” Com pot fer un diagnòstic llavors una app creada per un jove de 19 anys sense formació? Per al director del màster en Salut Digital de la UOC, la condició necessària és que en l'elaboració del qüestionari inicial hi hagi un “un professional de la salut mental que realment continuï l'evidència de la ciència i la valori així”. Si no, argumenta, es pot arribar que l'aplicació creï la consciència d'una malaltia que no existeix, a una credulitat en l'aplicació —que per ser rendible necessita usuaris que paguin— que et diu: “Tens un problema: paga'm i et donaré la solució”.
L'objectiu vital del fundador de Quitrr, convé recordar-ho, és arribar a bilionari abans del 2035. Al marge d'això, Baena recorda que una aplicació de salut digital ha d'estar catalogada com Medical Device, un segell que a Europa regula la UE i que als EUA atorga la FDA. Quitrr manca de tots dos.
En conseqüència, el risc major d'aquestes aplicacions sense certificació mèdica és a les seves àmplies zones grises: en què poden fer creure qui no té un problema que el té, i en què poden fer creure algú que sí que el té que l'està solucionant, quan no és així. “Una app basada en intel·ligència artificial”, explica, “veurà coses molt superficials, de material de psicologia d'autoajuda, només que l'elaborarà una miqueta amb llenguatge natural. Però si realment tens un problema i et va donant una sèrie de consells molt beneits, el problema es va agreujant. Són eines que no estan preparades per respondre a cert tipus de situacions”, conclou Baena.
