“Som el resultat del que hem viscut”, explica el subinspector de Bombers de la Generalitat, Ferran Garcia. I del que hem patit. El 2011 es va constituir a Catalunya la Fundació Pau Costa, dedicada en cos i ànima a la prevenció i gestió d’incendis forestals des de la perspectiva de l’ecologia del foc.
L’entitat porta el nom de Pau Costa Alcubierre, un dels bombers catalans que, amb Jaume Arpa, Jordi Moré, Ramon Espinet i David Duaigües van morir a l’incendi forestal d’Horta de Sant Joan, el 24 de juliol del 2009. Una tragèdia humana que va ajudar a dimensionar des de l’administració catalana la gestió de la nova generació d’incendis que s’han acarnissat sense compassió amb Galícia, Castella i Lleó i Extremadura, amb quatre morts. Catalunya no s’ha estalviat tampoc aquest estiu aquesta voracitat, i l’1 de juliol dues persones van morir a l’incendi de Torrefeta i Florejacs.
La idea de la fundació va partir d’un grup d’analistes del Grup de Suport d’ Actuacions Forestals ( GRAF), considerats l’elit que no només apaga, també estudia i analitza. Allà hi havia Pau Costa, liderant un projecte que s’ha convertit en un espai de coneixement, referent a escala mundial.
Aquest lideratge dels bombers catalans s’ha tornat a posar en evidència aquests dies, en què han compartit i posat a disposició de la resta de serveis el coneixement i la tècnica.
Hi ha denominadors comuns a qualsevol racó d’ Espanya, però també notables diferències condicionades pel model de gestió d’extinció de cada comunitat autònoma, dels mitjans i dels diners invertits.
Un conseller de Castella i Lleó va dir que era absurd tenir contractats bombers forestals tot l’any
Davant un mateix objectiu, el de sufocar un incendi, ni els mitjans, ni els models ni les estratègies coincideixen, com ha quedat en evidència en aquests incendis que han superat la capacitat d’extinció. El problema és que aquests focs ja no són una excepció: a mitjà termini, seran la norma.
Catalunya disposa d’un cos professional que supera els 2.900 homes i dones, amb formació polivalent i que tant poden atacar un foc urbà com un de forestal, i que a l’estiu rep un reforç de mig miler més. Hi cal afegir la xarxa de voluntaris vinculats al territori que s’organitzen en les Agrupacions de Defensa Forestal i el cos d’ Agents Rurals integrat per més de 600 professionals.
Amb l’excepció del cos de reforç d’estiu, tots plegats estan preparats els 365 dies de l’any per respondre a una emergència, cosa que no passa als cossos d’agents forestals d’altres comunitats que opten per contractar brigades que, per exemple en el cas de Castella i Lleó, treballen només del juny a l’octubre segons es pot llegir en el pla forestal publicat aquest any. A Madrid i Extremadura el model és molt semblant. El nombre d’efectius creix en funció del risc previst a la temporada.
Galícia, que disposa d’una plantilla de tres mil agents, i també Andalusia tenen equips una mica més consolidats i professionalitzats però lluny encara del model que representa la Unitat Militar d’ Emergències, les Brigades Forestals del Ministeri per a la Transició Ecològica i els serveis d’extinció de Catalunya.
En l’esfereïdor incendi de la Jarilla, a Extremadura, una maniobra de contenció clau va ser barrar el pas al seu flanc dret i això ho van fer els bombers catalans. També ells van rebre l’encàrrec de coordinar el trànsit de bombarders aeris de diverses nacionalitats en un dels incendis de Galícia.
Les comunitats han d’aplicar la llei bàsica del Bomber Forestal abans del novembre
“Aquest model no es va improvisar en dos dies. Va arribar després dels grans incendis que vam començar a patir als anys noranta. Forçats a més per la vinculació estreta i sentimental que hi ha amb el territori, l’Administració va haver de prioritzar i destinar-hi recursos”, apunta un responsable de Bombers.
Així van néixer els GRAF i la inversió en una tecnologia i una ciència que tenen com a punta de llança un referent mundial, l’inspector Marc Castellnou, a qui literalment es rifen els països més perjudicats pels incendis i que fa anys que adverteix de la necessitat d’una reorganització del model.
Convé aturar-se un segon abans d’avançar en el debat dels mitjans. Fins fa quatre dies, a Galícia o a Castella i Lleó els incendis se sufocaven a la nit, quan les condicions climatològiques donaven una treva. Era impensable que un foc s’eternitzés dies amb temperatures nocturnes tropicals. Per això fins ara, adverteixen els experts, les administracions menys conscienciades amb les conseqüències previsibles del canvi climàtic, han apedaçat la temporada de risc amb un model de gestió de mínims “flexible”. La nova realitat, assegura el coordinador estatal d’agents mediambientals de CC.OO., Jorge Nieto, els ha esclatat a la cara.
Aquest model està caracteritzat per la precarietat laboral, la subjecció a les normes del mercat i una organització de la feina que porta els peons –aquest és el terme que es fa servir en alguns dels plans d’extinció– a fer jornades de 17 hores i on la logística brilla per la seva absència.
La precarietat més flagrant s’ha viscut a Castella i Lleó, amb un model de privatització de prop del 40% del personal d’extinció repartits en una trentena d’empreses privades que no estan fiscalitzades i es permeten contractar un personal a qui no exigeixen ni formació ni preparació.
El que s’ha après aquests dies és que cal ampliar i flexibilitzar el marc de cooperació
“He vist gent en primera línia de foc amb més ganes que coneixement, exhaustos i cobrant plusos de perillositat de tot just tres euros l’hora”, comparteix un bomber.
L’alcalde de Cisterna, a Lleó, ja va denunciar la contractació, per part d’una d’aquestes empreses que treballen per a la Junta, de cinc operaris a qui no se’ls exigia ni coneixement ni experiència. L’oferta es va publicar al portal Infojobs. “Les condicions són tercermundistes i deplorables”, denúncia CC.OO.
El novembre de l’any passat el Congrés dels Diputats va aprovar la l lei bàsica del Bomber Forestal amb l’abstenció de Vox i PP. Aquesta llei obligarà les comunitats a reformular el seu model davant els que, com el conseller de Medi Ambient de Castella i Lleó, Juan Carlos Suárez-Quiñones, van considerar temps enrere, que tenir contractat tot l’any els bombers forestals era un absurd. Al novembre, tots els governs autonòmics haurien de traslladar el contingut de la llei a les seves pròpies normatives.
Potser, després del desastre d’aquest estiu ho faran, però els experts adverteixen que cap comunitat autònoma no té ni tindrà capacitat per extingir tota sola la nova generació d’incendis.
Ho explica gràficament el subinspector Ferran García dels Bombers. “Ja pots posar tot el personal que vulguis i bombardejar amb aigua; amb determinats vents, percentatges d’humitat i temperatures hi ha focs que només s’apaguen quan l’incendi te’n dona l’oportunitat”. I aquí entra la ciència, l’anàlisi que permet avançar-se al comportament de l’incendi per saber amb temps on tindràs l’opció d’atacar-lo. No hi ha alternativa.
Catalunya va canviar a un model professional i científic després dels greus incendis de l’any 2009
Els responsables de la delegació catalana desplaçada a Jarilla estan elaborant un informe per als seus superiors polítics en què recullen els aprenentatges d’aquests dies a Extremadura amb propostes de cara a un futur que ja és a tocar.
Un model que passa per una absoluta coordinació i una àgil mobilització i trasllat de recursos pactat entre tècnics, molt més ràpid, al marge de les burocràcies i les discussions competencials.
“Els bombers ens entenem entre nosaltres. Parlem el mateix idioma. La gran lliçó d’aquests dies que hem de traslladar als polítics i a la societat és que cal ampliar i flexibilitzar el marc de cooperació”, insisteix el subinspector.
Els experts asseguren que aquest nou marc de cooperació i intercanvi de coneixement que, com les emergències, tampoc no entén de fronteres, ha de ser a escala europea. “Hem après moltíssim aquests dies; i que ningú no dubti que aquest any ens hem salvat, però el que ve o el següent, patirem a Catalunya i malgrat el nostre potencial, també necessitarem tota la cooperació i ajuda”, adverteix el subinspector Ferran Garcia.
