Uns anys abans que Alexandre Gustave Eiffel meravellés el món amb la inauguració de la seva icònica torre a París el 1889, el llegendari enginyer francès va deixar empremta amb la construcció de més de 80 ponts de ferro al territori català. La relació amb Catalunya va començar el 1876, quan la seva companyia, Eiffel et Cie, va guanyar la subhasta per fabricar i subministrar aquestes estructures metàl·liques per a la línia ferroviària de Girona amb la frontera francesa per encàrrec de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França ( TBF).
“La seva missió era subministrar les estructures metàl·liques dels ponts, que es coneix com la superestructura, la part que s’assenta sobre els pilars i els estreps”, explica la doctora en història de l’art i tècnica de patrimoni cultural Lluïsa Amenós, que ha fet una detallada investigació de les construccions ideades per Eiffel al llibre L’enginy d’Eiffel a Catalunya , coeditat per l’editorial Rafael Dalmau Editor i el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
Les plataformes es van construir per a la línia ferroviària de Girona amb la frontera francesa
Amenós va indagar en diferents fonts documentals, com l’ Arxiu Històric Ferroviari de Madrid, on es poden consultar dades tècniques sobre la fabricació d’aquestes infraestructures a Catalunya. Les peces s’enviaven desmuntades des del taller pròxim de París d’Eiffel i s’acoblaven a la ubicació definitiva. “El pas d’ Eiffel per Catalunya va ser fugaç, però va deixar una empremta indeleble en forma de testimonis escrits, gràfics i bibliogràfics”, apunta l’autora del llibre.
En total, la companyia va produir 85 ponts per a la línia ferroviària a Catalunya, la majoria de petit format i vuit dels quals de grans dimensions, amb diversos trams per salvar els rius, com l’ imponent viaducte de Colera, l’estructura metàl·lica del qual es va esfondrar després d’una forta tramuntana la nit del 4 al 5 de desembre del 1877, tal com va informar la premsa de l’època. Aquest incident va propiciar que Eiffel es traslladés a Colera per saber de primera mà què havia passat i parlar amb els responsables de la companyia a fi de resoldre la situació. L’altre moment que l’enginyer francès va ser a Catalunya va ser abans de la fabricació dels ponts per conèixer el terreny i decidir el tipus d’infraestructura necessària per instal·lar en cada un dels trams.
La majoria de les estructures metàl·liques fabricades per Eiffel entre el 1876 i el 1888 van ser reemplaçades per noves estructures al llarg de la primera meitat del segle XX. “La línia ferroviària de Girona a Portbou va néixer amb una deficiència que la mateixa premsa de l’època ja comentava: era una línia d’una única via. La companyia va decidir que s’hi havia d’invertir i es va construir una doble via”, assegura Amenós. Aquest nou procés de construcció es va encarregar a empreses com la Maquinista Terrestre i Marítima. Segons consta al projecte presentat per la companyia, es va proposar desmuntar les infraestructures dissenyades per la casa Eiffel i considerar el ferro ferralla.
La investigació d’ Amenós determina que almenys es mantenen drets tres ponts originals fets per l’enginyer francès. Un dels més coneguts és el de les Peixateries Velles o de les Palanques Vermelles a la ciutat de Girona, la construcció del qual va finalitzar el 1877 i va suposar un cost per a les arques municipals de 19.750 pessetes. Les altres dues passarel·les metàl·liques també es van instal·lar inicialment a Girona, però una ha canviat de barri, i l’altra, de ciutat. Així doncs, el pont conegut com el de la Infanta o el del carrer Cerverí s’ubica avui dia sobre la riera de Bullidors, al barri gironí dels Germans Sàbat. L’altre, el del Rellotge o de la Devesa de Girona, va viatjar una mica més i se situa actualment a Palamós. Com a anècdota i gràcies a la documentació conservada, se sap que el color original dels ponts no era vermell, sinó gris.
L’autora del llibre destaca que la producció d’aquestes
estructures metàl·liques va
ser resultat del desenvolupament industrial de l’època. “El nivell que va assolir la siderúrgia i la metal·lúrgia en el cas
de Catalunya va ser important, una cosa que reflecteix, no només el nivell de l’enginyeria civil, sinó el grau d’industrialització d’una societat”, conclou Amenós.
