La mort d’un streamerfrancès, Jean Pormanove, en directe per la plataforma digital Kick, ha fet saltar als mitjans tradicionals una tendència de què se’n parla poques vegades. La de persones que accepten fer davant una càmera i en directe els actes humiliants que els demanen els seus espectadors, a canvi de diners. A canvi del que, en l’argot d’aquestes plataformes, s’anomenen “propines”.
En el cas de Pormanove, sembla que el seu negoci consistia a deixar-se pegar i humiliar per col·legues, seguint les peticions que arribaven en línia: bufetejar-lo, llençar-li pintura, insultar-lo, estrangular-lo i el que se’ls pogués acudir en cada moment. Es coneixen altres casos de streamers que es dediquen a consumir substàncies tòxiques (orina, drogues, menjar en mal estat), a rebre atacs violents o lesionar-se. Segons han informat els mitjans, quan Pormanove va morir, feia dotze dies que estava retransmetent en directe. I quan es va descobrir que ja era mort (no se’n han aclarit les causes) hi havia deu mil persones mirant-lo.
Qui se sotmet a humiliacions a canvi de diners i el públic que té no són els únics protagonistes
D’aquest cas, sorprèn i preocupa que algú se sotmeti voluntàriament a aquestes humiliacions a canvi de diners. I repugna que hi hagi persones que es dediquin a passar el temps mirant-ho i incentivant-ho amb propines. Però no ens hauríem de quedar aquí. Ells no són els únics protagonistes.
Décimo Juvenal, un poeta satíric que va viure a Roma entre els segles I i II després de Crist, apareix als llibres d’història política per la seva frase “pa i circ”, amb què criticava la manera de funcionar dels règims totalitaris de l’època.
Lee tambiénSèniors perfectes
Segons Juvenal, per tenir el poble tranquil i sense temptacions de pensar en els seus problemes, la fórmula dels governants era donar-los “pa”, és a dir, menjar barat, i “circ”, és a dir, espectacle. Diversos observadors de la política, fins i tot l’actual, han criticat els governs amb aquesta mateixa expressió, quan han cregut que la seva estratègia és donar a la ciutadania petites almoines, en forma de subvencions i ajudes, i altes dosis d’espectacle, ja sigui en forma de bronca política, futbol o altres tipus d’entreteniment.
En aquests moments, en què les grans tecnològiques ja són un gran poder, i des dels Estats Units ens està arribant l’onada ultraliberal contra qualsevol mena de regulació en els entorns digitals, ens hauria de preocupar que algunes plataformes s’apuntin a la fórmula “pa i circ”. Pa, en forma de propines, per als més vulnerables. Circ, per als espectadors cruels. Negoci per als qui no tenen escrúpols ni valors. I el missatge que, en nom de la llibertat, tot s’hi val.