Les tribulacions de França

França viu una crisi política i financera que s’agreuja cada dia i que amenaça amb conseqüències imprevisibles no només per al país veí sinó per a tot el continent europeu. Una crisi que pot esclatar el 8 de setembre, data en què el Parlament votarà una moció de confiança presentada pel primer ministre, François Bayrou, que a hores d’ara sembla tenir possibilitats remotes de tirar endavant.

Tot comença el 15 de juliol, quan el premier francès anunciava que el país es troba en una situació econòmica insostenible davant el creixement imparable de la bretxa entre els ingressos i les despeses públiques. A causa d’aquesta situació límit, Bayrou va declarar que França necessita estalviar 44.000 milions d’euros i va detallar un paquet de retallades d’envergadura –pensions i salaris públics congelats, impost als rics i menys dies festius, entre altres mesures– per allunyar el perill d’un Estat insolvent, cosa que tindria conseqüències catastròfiques per a Europa per la mida de l’economia francesa i l’inevitable efecte dòmino.

Des del primer moment es va veure que les possibilitats que l’ Assemblea Nacional aprovés aquestes mesures eren pràcticament nul·les per l’oposició de l’extrema dreta, de l’esquerra radical i de grups com els ecologistes i els socialistes, en el debat previst a partir de l’octubre. Bayrou no ha volgut allargar aquesta agonia i dilluns va anunciar que se sotmetrà a una moció de confiança el 8 de setembre. S’avança així al debat pressupostari i també a una jornada de protesta nacional prevista per al dia 10, preferint un suïcidi ­polític a la humiliació d’una derrota pressupostària.

El problema és que, si es compleixen els pronòstics actuals i Bayrou no aconsegueix la confiança parlamentària, això no comportarà ni de bon tros el final de la crisi. Fins i tot pot empitjorar-la. La seva caiguda deixaria el president Macron davant dues opcions: nomenar un nou cap del Govern, que continuarà estant en minoria en el Parlament i, si aconsegueix ser investit, tindrà els mateixos problemes per presentar uns pressupostos austers, o bé tornar a convocar eleccions legislatives, com ja va fer el desembre passat quan Michel Barnier, el predecessor de Bayrou, va caure també pels pressupostos després de només tres mesos en el càrrec.

La caiguda previsible del Govern el 8 de setembre augmentarà la inestabilitat política

Cap de les dues opcions, doncs, no garanteix una futura estabilitat política al país. Macron –que ahir va donar suport a la moció de confiança i va demanar d’evitar el catastrofisme– no ha admès mai l’error que va suposar dissoldre l’ Assemblea després de perdre les eleccions europees i que ha portat el país a l’actual ingovernabilitat. A més, en vuit anys el president no ha sabut posar ordre en els comptes de l’ Estat, la qual cosa l’ha abocat a la inestabilitat actual.

Ahir, una enquesta assenyalava que, si cau l’ Executiu, la majoria dels francesos vol noves eleccions legislatives i presidencials. El risc polític es combina amb un malestar social creixent. L’esmentada jornada de protesta del 10 de setembre, que ha estat convocada per moviments ciutadans a través de xarxes socials, podria esdevenir un termòmetre del rebuig ciutadà de les polítiques d’austeritat.

La segona economia de l’eurozona es troba en un moment crític. França té avui un deute que arriba ja als 3,3 bilions d’euros i situa el dèficit en el 5,4% del PIB, lluny del 3% de mitjana que busca la UE. Cada francès deu més de 45.000 euros. Tots els organismes de control nacionals, europeus i mundials han llançat senyals d’alarma i fins i tot comparacions amb la crisi del deute sobirà a Grècia, del 2009. Només va caldre que el ministre d’Economia parlés de la possibilitat que l’FMI pogués intervenir-hi si no es conté el dèficit –paraules que després va rectificar– perquè acabessin de saltar totes les alarmes.

Els últims anys, l’economia francesa s’ha estancat amb un creixement molt feble comparat amb altres països, com Espanya. És un problema que fa molts anys que es gesta a foc lent, un endeutament imparable des de fa quatre dècades. Tots els partits que han estat en el poder, sota les presidències de Mitterrand, Chirac, Sarkozy, Hollande i Macron han contribuït a allò que Bayrou ha definit com una “espasa de Dàmocles que penja sobre França i el seu model social”.

El país posa a prova la seva capacitat d’afrontar un ajust econòmic que el divideix i polaritza

El 8 de setembre, França no només definirà el futur del seu Govern, sinó que també posarà a prova la capacitat que té d’afrontar un ajust econòmic que divideix el país i amenaça d’augmentar la ja preocupant inestabilitat política que viu des de fa mesos i deixar encara més debilitat un Macron amb la credibilitat sota mínims. En menys de dues setmanes, França es pot veure una altra vegada sense govern quan l’actual –el segon en un any– amb prou feines té vuit mesos de vida.