“Complir els rígids objectius de CO2per a automòbils i furgonetes el 2030 i el 2035 ja no és factible al món actual”. Sense mitges paraules, taxatius, els presidents dels fabricants europeus d’automòbils ( ACEA) i proveïdors ( Clepa), Ola Källenius i Matthias Zink, respectivament, van remetre ahir una missiva a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en què ensenyen les cartes de cara a la reunió que mantindran la Comissió Europea i el sector el 12 de setembre: l’oposició total a la prohibició de la venda de cotxes de combustió el 2035.
“La UE corre el risc de perdre el rumb en la transició automotriu”, un camí plantejat que veuen “inviable” en les circumstàncies actuals. “El pla de transformació d’Europa per a la indústria automotriu ha d’anar més enllà de l’idealisme i reconèixer les realitats industrials i geopolítiques actuals”, van dir els presidents.
“La UE corre el risc de perdre el rumben la transició automotriu”, afirmen ACEA i Clepa
I no és per falta de compromís. Els presidents van assegurar que continuen compromesos amb l’horitzó de zero emissions per al 2050, però asseguren a la seva carta que se senten frustrats per “la falta d’un pla polític holístic i pragmàtic per a la transformació de la indústria automotriu. Se’ns demana de transformar amb les mans lligades a l’esquena”. Europa “no ofereix les condicions necessàries per possibilitar la transició”, afirmen.
Els dos lobbies recorden a la seva carta que Europa és avui dia “gairebé totalment dependent” de la Xina en l’àmbit de la cadena de valor del vehicle elèctric. A més, ACEA i Clepa assenyalen que la xarxa d’infraestructura de recàrrega és insuficient per complir amb els objectius d’emissions, cosa a què s'afegeixen “aranzels excessius de socis comercials clau”, com la taxa del 15% que els EUA han imposat a Europa, que no serà recíproca.
Les associacions demanen, en una primera instància, una revisió del calendari de reducció d’emissions de CO2per als vehicles nous i el transport per carretera per salvaguardar “la competitivitat industrial, la cohesió social i la resiliència estratègica”. Però no n’hi ha prou: “Una descarbonització reeixida implica anar més enllà dels objectius de vehicles nous; requereix abordar les emissions de la flota existent (per exemple, accelerant la renovació de la flota), ampliar els incentius fiscals i de compra (els de vehicles d’empresa i furgonetes inclosos) i introduir mesures específiques per a camions i autobusos a fi d’anivellar el cost total de propietat”, analitzen.
Les polítiques també són imprescindibles del costat de la demanda, atès que la quota de mercat dels models elèctrics és, com se sap, molt baixa tant en turismes (15%) com en furgonetes (9%) i camions (3,5%) a Europa. Van reclamar uns incentius “molt més ambiciosos, coherents i a llarg termini” per estimular les compres, incloent-hi menys costos d’energia per a la recàrrega, subvencions a la compra o reduccions fiscals.
De cara a la reunió prevista el 12 de setembre, en què es debatrà el futur del sector europeu de l’automòbil, els presidents van afirmar que “és l’última oportunitat de la UE per ajustar les polítiques a les realitats geopolítiques, econòmiques i del mercat actual, o s’arrisca a comprometre una de les seves indústries més exitoses i competitives a escala mundial”, conclouen.
