Totes les cultures han tingut i tenen en els crits una de les seves formes d'expressió i aquí els hem tingut, els crits i l'expressió, durant el pregó de les recents festes de Sants, unes de les més “esperades i reconegudes de la ciutat”, això sense cap dubte, i que són famoses “no pels titulars de premsa ni pel focus mediàtic”, segons es va explicar des del balcó de la Casa del Mig. Doncs bé, aquesta vegada, una miqueta potser sí.
Ha estat el vídeo de la setmana: dues actrius llegeixen un pregó tret directament del Telenotícies, a saber que vuit de cada deu catalans menors de 35 anys no poden anar-se de casa dels seus pares, que els comerços de tota la vida estan desapareixent, que falten zones verdes, que Barcelona és la ciutat més massificada del món i que a Gaza s'està cometent un genocidi.
El pregó de la festa major de Sants
Per subratllar-ho, uns crits a dues veus que posen en relleu que des de los Australopithecus Afarensis, Homo Habilis, Homo Erectus (perdó) i Homo Sapiens, els udols formen part del nostre patrimoni cultural. I més des d'un balcó.
Les xarxes com era d'esperar van esclatar, majoritàriament en contra de l'espectacle, són molt sensibles. Tot i això, la cosa té molta més substància. Per començar, a nosaltres ens ha portat al capdavant al malastruc que acompanyava Juli Cèsar i altres generals romans en les desfilades de les seves victòries xiuxiuejant-los allò de Memento mori, recorda que ets mortal. Doncs això, passa-t'ho bé, però tens un bon marró davant.
Ens estranya que els crits i escarafalls de la haka no es facin populars en altres situacions, per exemple, en les Rodalies cada vegada que hi ha un incident
Per donar-li més èmfasi a la cosa, les actrius van acompanyar les seves intervencions sonores amb altres corporals de la mateixa índole que van anar augmentant de to i intensitat. Ja diem que en contra del que opinen les xarxes, que només hem trobat un parell d'opinions favorables, i totes relacionades amb la res pública, diem que aquest moment va ser important, i no en el sentit que han d'estar pensant.
El context i el significat relacionen aquestes interpretacions amb altres de similars de diferents parts del planeta. Amb el kiai, per exemple, un crit que és una exhalació des d'”el ventre que concentra la força física, mental i emocional del practicant”, segons els manuals d'arts marcials japoneses i abans de donar la puntada de peu, o cop de puny, no hem investigat tant. En aquest cas es tractaria de preparar-se davant l'enemic, que com hem escoltat en el pregó són molts i poderosos.
Lee también“Retir vacacional”
Hi ha altres demostracions culturals que podríem relacionar amb el succeït al balcó de Sants, com el crit charro, el lezginka, el kecak o el kabuki, però nosaltres pensem en la haka, ja saben, la dansa de Nova Zelanda que combina crits, cants, moviments corporals forts i gestos facials com treure la llengua. De tot vam tenir al pregó, menys treure la llengua, som un poble educat, d'allò que entenem per educació.
Un detall molt destacat a xarxes és la presència al costat de les perfomancers de la regidora del districte, ventall en mà i impassible el posat. Sobretot es destaca el posat, o sigui, com si res, una calma chicha potser, una de les pregoneres semblava cridar-li especialment a ella, vaja, ho feia, fins que la seva companya li va donar un toc, subtil, però toc. És que ficar-se al paper és el que té.
Entenem que a Catalunya s'estigui reinventant o readaptant la haka, que motius en els hi ha. Una no entén que no es popularitzi més, per exemple, a les estacions de Rodalies, que hi ha per cridar, sacsejar el cap i fins i tot moure-les ungles dels peus. Perquè algú ens està, ells sí, traient la llengua.
