El llibre ha il·luminat la humanitat. El progrés científic i el progrés moral (els drets humans) són fills de la fabulosa invenció de la impremta. No és estrany que en l’actual era de la imatge els fonaments de la nostra cultura trontollin. Les imatges s’imposen com un poder absolut. I amb les imatges, el nostre pensament canvia, com canvien també les nostres vides.
El llibre fomenta el pensament seqüencial. Llegint anem agregant sentit. Les síl·labes formen paraules; les paraules, frases. Així es van creant els paràgrafs i els capítols que culminen en la unitat de sentit que és un llibre. Llegir és acumular i sintetitzar pensament.
En canvi, la cultura de la imatge afavoreix el pensament simultani. Vet aquí un exemple quotidià de la nova manera de pensar: un home conversa amb una dona, mentre mira alhora la pantalla del televisor, sent la música amb un auricular connectat per bluetooth al telèfon i tecleja en aquest mateix aparell un missatge per WhatsApp. Està atent a totes quatre activitats com estaria si només n’estigués pendent d’una? Sembla evident que no. Per tant, la nostra manera de pensar canvia. És molt més àmplia i disseminada. Allà on la dispersió del pensament humà no hi arribi, hi arribarà la IA: serem més disgregats i ganduls i, per tant, més dependents de la tutela cibernètica.
Fa segles que es busca i ja s’ha trobat: els psicòlegs li recomanen que s’estimi
Ara bé, la cultura de la imatge és més emocional que la del llibre. La imatge encanta, horroritza, captiva, relaxa, atrau, atrapa, sedueix, fascina. Les pantalles tenen sobre nosaltres un poder hipnòtic. Mai no se’n té prou, d’imatges. Són addictives. Necessitem canviar-les constantment, passar pantalles a tot gas, i això afecta també les nostres vides: els que ens envolten (parella, pares, fills, amics) ens avorreixen de seguida, com el jersei que hem portat massa vegades. D’amics ara se’n col·leccionen a les xarxes. Cristal·litza una nova manera de viure desvinculada del context social i fraternal.
Lee tambiénSíndrome de l’orfandat
L’ésser humà fa molts segles que es busca. Ja s’ha trobat. Aquí el tenim: tancat en el seu ego, pendent de la seva imatge, de les seves coses, dels seus apetits. Els psicòlegs li recomanen que s’estimi. Les xarxes l’empenyen a projectar-se. Vol ser una icona, un mite. És Narcís.