Una ordre executiva de gener del 2025 de l’Administració dels EUA per enfortir el lideratge del país en tecnologia digital financera prohibeix la creació del dòlar digital públic. Els EUA volen liderar el món de les criptomonedes privades per consolidar i expandir la sobirania del dòlar. Diversos membres del Govern tenen importants inversions en criptomonedes.
El 18 de juliol passat s’aprova la llei Genius per regular els stablecoins (criptomonedes estables). El president Trump diu que és tan bona que “li van posar el meu nom”. Les criptomonedes com el bitcoin són altament volàtils i no fan les funcions del diner. Els stablecoins mantenen una relació 1 a 1 amb una moneda, típicament el dòlar. El comprador de la moneda digital paga en dòlars, que s’inverteixen en un actiu líquid i segur. Operen amb la tecnologia blockchain i els pagaments amb aquestes monedes no passen a través dels bancs o els canals tradicionals com les targetes de dèbit o crèdit. Inicialment van ser creades per facilitar transaccions amb criptoactius i s’han fet servir per fer pagaments internacionals evitant comissions elevades.
Genius requereix que els stablecoins estiguin garantits per dòlars, dipòsits o bons del Tresor a tres mesos com a màxim, amb els emissors regulats i auditats, i que declarin les seves reserves mensualment. La llei vol proporcionar un marc per al seu desenvolupament i expansió internacional. Aquests actius digitals basats en el dòlar poden ser utilitzats en països amb moneda inestable i subjectes a pressions inflacionàries, i poden impulsar la dolarització del món. Un objectiu és augmentar la demanda de bons del Tresor dels EUA per finançar el creixent dèficit públic.
Els stablecoins també tenen riscos. S’assemblen al diner privat emès pels bancs als EUA al segle XIX, període de molts pànics bancaris. També s’assemblen als fons d’inversió monetaris, que han tingut problemes per mantenir la paritat, com va passar en la crisi del 2008, i que van necessitar la intervenció de la Reserva Federal. Quan es van introduir als anys setanta del segle passat van contribuir a la gran crisi d’estalvis i préstecs ( savings and loans ) als vuitanta. Retirades de fons sobtades poden fer que no es pugui retornar 1 per 1 en haver de liquidar a pèrdua la inversió feta. En definitiva, estan subjectes a possibles pànics dels inversors. El model de negoci dels emissors és retenir el rendiment (interessos) dels actius en què s’inverteix el dipòsits dels clients. Hi ha la temptació de no mantenir una garantia suficient. Cal notar, a més, que les criptomonedes són l’instrument preferit per les activitats criminals i d’evasió fiscal, i per tant requereixen molta atenció de les autoritats. Finalment, al mateix temps que els dòlar- stablecoins enforteixen la sobirania del dòlar, poden disminuir la de la moneda d’altres països. Això és evident per als països emergents, encara que poden donar un benefici als ciutadans que temin pels seus estalvis en la moneda local. Per a la zona euro, els stablecoins globals podrien causar problemes d’inestabilitat financera si tinguessin una penetració rellevant i el Banc Central Europeu alerta d’una possible pèrdua de sobirania monetària si el seu ús s’estengués.
Hi ha solucions innovadores liderades pel banc central amb els avantatges dels ‘stablecoins’
La pregunta és si hi ha una alternativa a aquestes monedes privades sense els problemes associats. Al Brasil s´han reduït els costos de fer pagaments a través de PIX, un sistema de pagament a l’instant, desenvolupat pel Banc Central del Brasil, que permet transferències instantànies les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana. PIX ha estat atacat recentment pel president dels EUA dient que discrimina les targetes de crèdit nord-americanes. Hi ha, doncs, solucions innovadores liderades pel banc central que poden proporcionar els avantatges dels stablecoins aprofitant la tecnologia blockchain i la tokenització (el procés de registre de drets sobre actius en una plataforma programable).
La Cambra dels Lords del Regne Unit havia afirmat en un informe que la moneda digital del banc central era “una solució en busca d’un problema”. Ara que ja tenim el problema identificat, la sobirania monetària, la solució pot ser l’euro digital.
