Tot rumiant sobre el tema, obsessiu per a un economista, de la productivitat, em vaig fixar en el curiós alineament a Barcelona, Catalunya i Espanya entre el percentatge de la força de treball empleada, directament o indirectament, a la industria del visitant i el percentatge del PIB barceloní, català o espanyol generat per aquesta industria. Tot al voltant de la xifra del 13%-15%. És una coincidència una mica desconcertant perquè –suposant que no sigui un artefacte de la cuina estadística– dona peu a pensar que potser, a la nostra economia, aquest sector no resta a la productivitat global del treball, sinó que és neutral. I d’aquí a considerar que el nostre problema de productivitat és encara més seriós del que creiem, ja que rau en el 85% de l’economia que podent ser més productiva no ho és.
Però aquest és un tema complicat. El concepte de productivitat és delicat (quin paper hi juga el capital o els intangibles?), com ho és el del PIB. I el mateix pel que fa a les xifres. Per exemple, si vull fer comparacions internacionals –diguem que amb Boston, California o els Països Baixos–, convé que les xifres vulguin dir el mateix.
Vaig decidir, doncs, que durant les vacances investigaria el tema però que mataria dos pardals d’un tret i milloraria al mateix temps la meva escassa expertesa en la utilització de les aplicacions de l’estil ChatGPT. De fet, per inèrcia, ho he fet amb ChatGPT mateix, en concret amb la just apareguda versió 5.
Era una versió molt esperada i hi ha hagut enrenou i decepció entre alguns usuaris. Però he de dir que jo l’he trobada molt útil. El meu interès en aquestes aplicacions és que m’ajudin a trobar informació fiable, que m’estalviïn feina i que em permetin així fer-ne més. Ara bé, per principi i experiència, només em refio de la informació que prové d’institucions especialitzades i altament creïbles (en un grau prop del 100%). Per exemple, si es tracta de dades econòmiques espanyoles prefereixo beure del Banc d’Espanya, l’INE, l’Idescat, Caixa Research, BBVA Research, etcètera, que no pas de Wikipedia ni, encara, de cap ChatGPT o similar.
Trobo ChatGPT5 útil precisament perquè no es limita a respondre preguntes amb unes quantes consideracions ben redactades, sinó que em diu d’on provenen les xifres, i em proveeix un enllaç cap a les fonts. Si és a les institucions altament fiables, llavors només haig de comprovar que, efectivament, les dades venen d’allà, però si és a premsa en general o a Wikipedia, no em puc estalviar la cerca a les fonts altament fiables. En el meu aprenentatge les referències a aquestes fonts han predominat sobre les que no ho són, però no per gaire.
Trobo ChatGPT5 útil perquè no només respon preguntes, sinó que em diu d’on provenen les xifres
M’imagino que aquesta funció d’identificar fonts anirà millorant amb versions posteriors. L’important ara és que aquestes es revelin. És ben cert que fent-ho l’oracle perd aura i misteri, però guanya credibilitat i utilitat. Per cert, ChatGPT5 també fa resums. Això de moment m’ha impressionat menys que la funció de buscador sofisticat.
Estic, doncs, content d’haver utilitzat aquests nou instrument i em fa goig transmetre el perquè als meus lectors. Però qui m’hagi acompanyat fins aquí em podria preguntar: i què se n’ha fet, de la qüestió sobre la productivitat? Doncs us diria
que em sento una mica com un company d’estudis dels meus anys a Minnesota.
Era enginyer i la seva tasca doctoral era descobrir si un cert efecte existia. Per esbrinar-ho construïa un instrument per fer mesuraments de gran precisió. Els mesos passaven i ell, incansable, l’anava millorant. Un dia molt content em va dir que ja era doctor. La pregunta era inevitable: has trobat l’efecte? Em va dir: no, i ni tan sols puc dir com quan Luis Álvarez –Nobel de Física i explorador de la piràmide de Kefren– va fer constar que no era cert que no havia trobat res a la piràmide, sinó que havia trobat que no hi havia res a trobar. El meu amic no estava segur de poder dir el mateix, però n’estava molt temptat perquè l’instrument que havia construït era magnífic i, ves per on, el disseny de l’instrument havia sigut, a la fi, la seva tesi.
Lee tambiénEl dia de la humiliació
Mutatis mutandis: no tinc res més a dir-vos sobre el tema que m’ha motivat. No va amb la meva expertesa i no ho he aclarit. Però a canvi us puc ben dir –i raonar-ho– que l’instrument que he emprat per explorar-ho és molt útil.